RESUM
En el món, un dels recursos més valuosos és l'aigua, i esta importància es manifesta en tots els àmbits: conservació de la vida silvestre i el medi natural, element indispensable per a tots els sers vius, insumo bàsic i indispensable en la indústria, matèria fonamental de la producció agrícola, component paisatgístic, via de comunicació, mig per al gaudi de la humanitat i atracció del turisme, generació d'energia, etc.
 Una de les característiques més importants de l'aigua és la seua qualitat, tant per al medi ambient on es troba i circula, com per als seus usos. Actualment, la legislació referent als recursos hídrics, en els distints països, posa de manifest la importància de conservar la seua qualitat natural, i imposa normes i criteris que ha de complir el vital líquid per als distints àmbits a què se li destina.
En este context, els embassaments s'han constituït en un element molt transcendent, puix constituïxen en moltes regions del món els cossos d'aigua dolça més importants. Açò pot constatar-se al veure que, tant en les nacions desenvolupades, com en els països en via de desenvolupament, els que posseïxen una quantitat significativa de grans emmagatzemaments mostren una major protecció contra esdeveniments extrems, una economia més sana, increment del turisme, i millors condicions de vida per als seus habitants, en comparació amb què posseïxen pocs embassaments.
A causa d'açò, l'objectiu d'este treball és analitzar la qualitat de l'aigua en embassaments en perfil vertical, i a escala temporal diària, per mitjà de la modelació multivariant i mecanicista de quatre paràmetres: temperatura de l'aigua (esta variable per mitjà d'ambdós tècniques), oxigen dissolt, pH i conductivitat, estes tres últimes per mitjà de mètodes multivariants. Com a cas d'aplicació es va considerar l'Embassament Amadorio. Per a efectuar la modelació es va utilitzar informació meteorològica de l'estació La Vila Joiosa, la més pròxima a l'embassament, així com dades de les variables d'estat de l'emmagatzemament, i informació disponible provinent d'una sonda multiparametrica instal·lada en el parament del mateix.
L'objectiu final de la tesi és la comparació dels mètodes multivariants i mecanicista, comparar la seua efectivitat i resultats obtinguts, i presentar els seus avantatges i inconvenients.
Es van usar, en la primera part, diversos mètodes multivariantes per a processar i analitzar les dades disponibles: anàlisi de components principals, anàlisi factorial, anàlisi cluster, anàlisi discriminant, el model lineal de regressió múltiple, anàlisi de correlació canònica, i regressió parcial en mínims quadrats (PLSR). Amb estes tècniques, es van obtindre models, amb el propòsit de fer prediccions d'algunes variables de qualitat de l'aigua.
Es va dividir la informació disponible en conjunts per a calibratge i validació, i es va obtindre estadística descriptiva de les variables, analitzant la seua normalitat, així com les transformacions possibles de les variables. Per mitjà de l'anàlisi de components principals es van explorar els períodes de calibratge i validació, per a comprovar el requisit d'homogeneïtat, i es van buscar dades anòmales. L'anàlisi factorial es va usar per a observar com s'agrupen les variables en possibles factors. Per a conéixer si la formació de conglomerats per a modelar és una opció adequada, i saber la forma en què s'agrupen les variables en ells, es va usar l'anàlisi cluster. L'anàlisi discriminant va servir per a comprovar els resultats de l'anàlisi cluster. Com a tècnica de regressió exploradora es va utilitzar el model lineal de regressió múltiple. L'anàlisi de correlació canònica va permetre modelar els paràmetres de qualitat de l'aigua, assenyalant a més relacions entre variables predictius i variables resposta. Per mitjà de la regressió parcial en mínims quadrats va ser possible millorar la predicció de variables de qualitat de l'aigua, i aconseguir els models més reduïts i efectius.
Així mateix, es proposa un model mecanicista multicapa (vertical) per a temperatura, amb el propòsit fonamental de comparar les característiques i els resultats de la modelació amb mètodes multivariantes, amb les d'un model de capes múltiples amb fonament físic. Amb l'objectiu de conéixer el model mecanicista plantejat,  primer s'enumeren les dades necessàries per al desenrotllament d'este model, després es descriu l'orde dels processos a efectuar en les capes de l'embassament, i s'analitza l'estabilitat física de l'estructura de capes. S'estudien a continuació els processos d'unió i divisió de capes, així com el càlcul de la difusió turbulenta. Es contínua amb la descripció dels algoritmes per a la ubicació dels cabals que ingressen a l'embassament, i l'extracció de cabals per preses i abocador. Després s'analitzen els fluxos de calor en les capes de l'emmagatzemament i les seues equacions, a més de revisar com influïxen en l'embassament els processos de precipitació, evaporació i infiltració. Finalment, es planteja el procés per al càlcul de temperatura en cada una de les capes de l'embassament; açò s'efectua per mitjà d'equacions en diferències finites, que seran resoltes per mitjà de l'Algoritme de Thomas.
Finalment, s'ha realitzat una comparativa dels resultats obtinguts per
ambdós mètodes per a la modelació de la temperatura de l'aigua en l'embassament d'Amadorio (Alacant, Espanya). S'analitza esta comparativa per a mostrar els avantatges i inconvenients d'ambdós mètodes enfront de diferents aspectes de la modelació i els seus dades.