CARACTERITZACIÓ DE SOQUES TOXIGÈNIQUES DEL GÈNERE Fusarium PER MITJÀ DE TÈCNIQUES DE BIOLOGIA MOLECULAR.
    
    Les micotoxines són metabòlits produïts per un ampli grup de fongs, entre els quals es troben els pertanyents al gènere Fusarium. S’han detectat com a contaminants naturals en major o en menor grau en un gran nombre de productes agrícoles i manufacturats i, si arriben a ser consumides, poden causar una gran varietat d’efectes tòxics en humans i animals. 
    
    Dins dels cereals, la dacsa és un dels més vulnerables a la colonització per espècies del gènere Fusarium i, per consegüent, a la contaminació per les micotoxines que produeix aquest gènere. És per això que en aquest treball es van aïllar aquests fongs a partir de grans de dacsa destinada al consum humà i animal. Aquestes anàlisis, a més d’aportar-nos els aïllats necessaris per a la identificació i detecció de la producció de micotoxines, van servir per a l’estudi comparatiu entre els medis de cultiu Potato Dextrosa Agar (PDA) i Agar Verd de Malaquita, en què destaca aquest últim per la seua selectivitat per a l’aïllament de fongs del gènere Fusarium enfront d’altres gèneres.
     
    Una vegada obtingudes les soques, ens centràrem en la identificació per PCR d’espècies del gènere Fusarium procedents de grans de dacsa i la detecció d’espècies productores de tricotecens –deoxinivalenol (DON) i nivalenol (NIV)–. Com a controls es van utilitzar ceps de referència subministrats per la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus. 
    
    Dels fongs obtinguts en la primera part d’aquest treball, se’n van seleccionar 377 pertanyents al gènere Fusarium. Les soques van ser analitzades per mitjà de PCR, utilitzant diferents iniciadors específics. Amb aquest mètode s’obtingué la identificació de les espècies F. graminearum, F. proliferatum, F. oxysporum i F. verticillioides. La tècnica PCR també va permetre la detecció de soques productores de tricotecens, així com la d’aïllats productors de DON. 
    
    Per a comprovar l’especificitat de la identificació per PCR, es va realitzar la seqüenciació del fragment ITS1-5.8S-ITS2 de l’ADN. Amb aquesta tècnica es va confirmar la identificació per PCR d’algunes soques i se n’identificaren 43 que no havien pogut ser identificades per PCR. També s’analitzà la regió IGS, per mitjà de la tècnica PCR-RFLP, de 96 soques, en què es trobà una alta variabilitat intra i interespecífica. 
    
    Es va determinar la producció de les micotoxines deoxinivalenol (DON), 3-acetildeoxinivalenol (3-AcDON), fusarenon X, 15-acetildeoxinivalenol (15-AcDON) i nivalenol, per mitjà de cromatografia de gasos amb detector de masses (GS-MS), a partir de soques crescudes en tres medis de cultiu diferents, a distints períodes d’incubació. Per a aquest propòsit, es van estudiar 19 soques de F. graminearum que prèviament havien demostrat tenir els gens implicats en la producció de tricotecens i DON. Per mitjà de GC-MS es va trobar que tots els ceps produïen alguna de les micotoxines, DON, 3-AcDON i 15-AcDON. El medi de cultiu on s’obtingué major producció de micotoxines va ser PDA al cap de 21 dies.
    

??

??

??

??

Summary


Summary


I