Factors ecofisiològics relacionats amb el creiximent vegetatiu, floració i desenvolupament del fruit del aguacate

Resum

En aquest estudi es va analitzar la resposta i comportament estacional de diversos factors ecofisiològics sobre la concentració de carbohidrats, fraccions nitrogenades, proteínes i indicadors d`estrès (ácid abscísic, prolina, contingut en clorofiles i fluorescència clorofíl•lica), front a la presència del fruit, i la resposta de la planta en relació a la brotació i floració següent. Als assaigs, es van utilitzar arbres d’ aguacate (Persea americana Mill.) cv. ´Hass` adults, injertats sobre patrons de raça mexicana en un hort comercial localitzat a Callosa d`En Sarriá, Alacant, Espanya. Els assaigs involucraren dos nivells de radiació, tres intensitats de floració, i el seguiment estacional de tots els teixits d’un brot i el seu fruit. Els resultats van permetre identificar, mitjançant l’eliminació succesiva del fruit, el periode durant el qual el fruit exercís la seua influència inhibidora de la següent floració, seguint ésta el mateix moment des de la floració hasta finalitzada la segona caiguda fisiològica dels fruits. El comportament dels sucres va resultar modificat, tant per els nivells de radiació, com per les intensitats de floració. La llavor va ser un fort sumider durant el periode entre la primera i la segona brotació vegetativa, acumulant la major part de l’almidó en aquest periode. El periode de floració i primer creixement vegetatiu es va mostrar significativament dependent dels sucres solubles i l’almidó acumulats durant la segona brotació. En el periode posterior a ésta, el fruit exercís una significativa força sumider amb la consequent acumulació de carbohidrats solubles en els seus teixits. Els carbohidrats que van presentar major relevància a les èpoques i events fenològics analitzats van ser la glucosa-6-P, la manoheptulosa i el perseitol. La maduressa del fruit es va relacionar amb disminucions significatives de manoheptulosa i perseitol als seus teixits. Aquestos dos sucres van mostrar tindre movilitat lliure als teixits de l’ aguacate. La glucosa-6-P va estar relacionada amb l‘abastiment d’energia als periodes de fort demanda. Les diferents intensitats de floració van tindre una influència significativa en la brotació i renovació de brots per a la següent floració, i l’ausència del fruit va permetre una millor brotació i acumulació de reserves per a sostindre la següent floració. La segona brotació vegetativa, que coincideix amb el final de la segona caiguda fisiològica de fruits i la tercera data d’eliminació de fruits, va demostrar ser dependent dels fotoasimilats generats i disponibles durant el creixement lineal del fruit. La floració va ser un fort sumider de compostos nitrogenats, en particular d’amonio, i la intensitat de floració se va veure significativament correlacionada amb els continguts en clorofiles, desenvolupant-se clorosis en els tractaments amb con major floració. Els factors ecofisiològics d’estrés analitzats van evidenciar tindre un efecte significatiu sobre la floració i la presència del fruit. Es va analitzar la fluorescència clorofil•lica, la concentració de prolina i d’àcid abscísic (ABA) en condicions de presència o ausència de floració i de presència o ausència de fruits. El rallat de rames, per altra part, va modificar la productivitat fotosintètica màxima del PSII (Fv/Fm), induint fotoinhibició. La luminositat també va produir un efecte significatiu en els parametres de fluorescència clorofil•lica, evidenciant l’existència de fotoinhibició en aquesta espècie.