Resum L'enginyeria tissular és una ciència multidisciplinària que inclou tant els principis fonamentals de l'enginyeria de materials com de la biologia molecular, per a donar lloc al desenvolupament de teixits i òrgans artificials. Específicament, l'enginyeria de teixit ossi ha estat a l'avantguarda. La combinació de cèl·lules osteoblàstiques o, en defecte d'això, cèl·lules capaces de diferenciar-se en teixit ossi, unit a la presència de molècules bioactives i materials tridimensionals (esquelets, scaffolds) fan d'aquesta tècnica una realitat en la regeneració i reparació de l'os. És per això que el gran repte d'aquest treball ha estat el desenvolupament de nous materials basats en cadenes polimèriques de poliesters que puguen ser útils en aquesta aplicació. La incorporació d'unitats hidròfiles en les seues estructures ens ha permès disminuir el caràcter hidròfob i l'alta cristal·linitat d'aquests materials i ha permès incloure en la llista de les seues propietats (biocompatibilitat, bones propietats mecàniques, etc.) la capacitat d'absorbir aigua de forma controlada, sense perdre la bona adhesió cel·lular que presenten; augmentar la velocitat de degradació, i que, com a objectiu final, es pogueren utilitzar en enginyeria tissular. En aquest sentit, es van sintetitzar i caracteritzar els copolímers de caprolactona 2-(metacriloxi) etil èster (CLMA) amb acrilat de 2-hidroxietilé (HEA) en diferents proporcions amb l'objectiu d'obtenir materials amb hidrofilicitat controlada. Es van preparar esquelets d'estructura de porus interconnectats i es van realitzar cultius de cèl·lules mesenquimàtiques provinents de medul·la òssia de cabres, diferenciades en teixit ossi, amb resultats satisfactoris. A causa del fet que les unitats de ?-caprolactona en el material descrit no formaven part de la cadena principal dels copolímers, vam sintetitzar nous materials amb aquestes característiques. Es van obtenir dos macròmers a partir de ?-caprolactona (mCL) i L-làctic/ (mLA), fent reaccionar la poli-?(caprolactona) diol i el poli (L-làctic/) diol amb anhídrid metacrílic. Una vegada obtingut, es van caracteritzar, copolimeritzar amb unitats de HEA i analitzar les seues respectives microestructures. Finalment, es van sintetitzar copolímers d'ambdós macròmers (mCL i mLA). Es va analitzar la microestrutura del nou sistema i es va investigar l'arquitectura d'aquestes xarxes.