Resum

Aquesta tesi doctoral aprofundeix en una proposta feta pel f´isic te`oric holand`es G.
’t Hooft (premi Nobel en f´isica, 1999), en el sentit que la mec`anica qu`antica ´es la teoria
emergent d’una teor´ia subjacent, determinista. Segons aquesta proposta, els efectes
de p`erdua d’informaci´o en la teoria determinista subjacent condueixen a la combinaci
´o d’estats en classes d’equival`encia, que s’identifiquen com a estats qu`antics de la
mec`anica qu`antica emergent.
En resum, la quantitzaci´o ´es dissipaci´o, d’acord amb ’t Hooft. En la nostra tesi es
presenten dos mecanismes pels quals la mec`anica qu`antica es veu emergir expl´icitament,
verificant expressament la proposta de ’t Hooft.
El primer mecanisme fa ´us de l’enfocament de Verlinde a la mec´anica cl´assica i
la relativitat general a trav´es de pantalles hologr´afiques. Aquesta t`ecnica, presentada
per primera vegada en el 2010 per tal de comprendre la naturalesa emergent de l’espaitemps
i de la gravetat, es aplicada en la nostra tesi al cas de la mec`anica qu`antica.
El segon mecanisme presentat per recolzar la declaraci´o de ’t Hooft es basa en un
diccionari, tamb´e desenvolupat pels autors, entre la mec`anica qu`antica semicl`assica,
d’una banda, i la teoria cl`assica de la termodin`amica dels processos irreversibles, de
l’altra. Aquest formalisme termodin`amic, que va ser establert pels premis Nobel Onsager
i Prigogine, es pot traslladar f`acilment al cas de la mec`anica qu`antica semicl`assica.