La tesis doctoral estudia la poètica i l’estètica de l’Estridentisme mexicà i la seva relació  amb les avantguardes a Hispanoamèrica. Així mateix estudia la producció gràfica i pictòrica dels artistes vinculats al moviment estridentista mexicà i en particular la de Fermín Revueltas i Ramón Alva de la Canal. S’analitzen, en primer lloc, els pressupostos estètics i poètics de l’Estridentisme i les claus de la seva particular síntesi de les avantguardes europees, aprofundint especialment en l’estudi comparatiu de l’Estridentisme i el moviments de l’avantguarda espanyola, en particular l’Ultraisme. En segòn terme es proposa una revisió històrica de l’evolució de las Escuelas de Pintura al Aire Libre i del moviment ¡30!, ressaltant la importància de l'organització professional dels artistes en la trajectòria dels pintors estridentistas i en el panorama general de l'art mexicà dels vint . Finalment, s'estudia l'evolució creativa de Fermín Revueltas i de Ramón Alva de la Canal al llarg de la dècada del vint i de la primera meitat dels trenta, analitzant el seu desenvolupament formal i estilístic, la recepció crítica contemporània i el tractament d'aquests dos autors en la historiografia de l'art mexicà modern. La investigació acaba concloent la conveniència de revisar alguns dels tòpics de la historiografia de l'art mexicà dels vint i reclamant la necessitat de considerar que, al costat del Muralisme, va existir una avantguarda artística a Mèxic articulada al voltant d'un llenguatge formal que genèricament es va denominar constructivisme i les principals aportacions del qual se centren en l'àmbit del disseny gràfic i la xilografia. L'obra gràfica es conforma, per tant , com a alternativa a la mural, com el mitjà òptim per a l'agitació avantguardista i com a via d'expressió que va permetre la llibertat de l'artista enfront de la dependència del poder polític que l'obra mural imposava necessàriament.