Resum

TÍTOL : PROPOSTA DE MILLORA DELS GRÀFICS DE CONTROL PER ATRIBUTS EMPRANT LA METODOLOGÍA DE DAUDIN 

PRESENTADA PER : Elena Pérez Bernabeu

DIRIGIDA PER: José Manuel Jabaloyes Vivas i Andrés Carrión García

Els gràfics de control es poden definir com una ferramenta estadística que s'utilitza per a controlar un procés. 
Permet al responsable del mateix distingir entre les causes de variació que apareixen en el procés. La variabilitat 
deguda a causes comunes que ens permeten realitzar prediccions sobre l'estat del procés o la variabilitat deguda
a causes especials, que no ens permeten fer una predicció de la situació del procés en un determinat moment.

Els gràfics de control es poden classificar, segons la característica que es dessitge controlar, en dos grans grups: 
Gràfics de Control per Variables i Gràfics de Control per Atributs. 

En la bibliografía existent es constata que hi ha nombrosos estudis respecte als gràfics per variables, en concret, 
els gràfics per a la mitja. En canvi hi ha menys aportacions per als gràfics per atributs, que s'estan ampliant amb 
l'interés de molts investigadors en els últims anys. 

Esta Tesi Doctoral se centra en la proposta de milora del gràfic u. S'aplica a este gràfic el mostreig doble proposat 
per Daudin per al gràfic de la mitja (Daudin, 1992). Es tracta d'un cas particular en dos etapes del mostreig múltiple.
  
L'objetiu d'esta Tesi Doctoral és conèixer com es comporta la metodología de Daudin aplicada al gràfic u, i si millora 
la potència que ofereix el gràfic u clàsic.

L'estructura d'esta Tesi Doctoral consisteix en huit capítols i un apartat d'annexes:

Capítol 1 : Presentació dels antecedents, una breu introducció als gráfics per atributs, així com els objectius i 
            l'estructura d'esta Tesi Doctoral.

Capítol 2 : Es proposa una metodología per a la realització d'esta Tesi Doctoral, i s'expliquen les tècniques i el 
            software emprat.

Capítol 3 : Es defineixan els gràfics per atributs, explicant detingudament cadascun d'ells, en especial, el gràfic u, 
            al qual s'han aplicat modificacions en esta Tesi Doctoral. També es fa un repàs de la bibliografía existent 
            al respecte. 

Capítol 4 : Aborda una explicació detallada de la metodología de partida descrita per Daudin en 1992 i es mostra la 
            formulació del problema per al gràfic u.

Capítol 5 : Tracta de la definició i explicació del funcionament d'un Algorisme Genètic. S'ha emprat per a calcular 
            els paràmetres del gràfic DS-U que ofereixen una millora de la potència del mateix front a la potència 
            del gràfic u.

Capítol 6 : Es compara la potència del gràfic DS-U en un valor u0 front a la potència del gràfic clàssic u en el mateix 
            valor.

Capítol 7 : S'analitza el comportament de la potència quan es pretém maximitzar la potència del gràfic DS-U en un 
            interval de valors [u_inf,u_sup] al mateix temps, en este cas, els que queden més pròxims al valor de 
            disseny u0, front a la potència del gràfic u en eixe mateix interval.

Capítol 8 : Resumeix les conclussions obtingudes en esta Tesi Doctoral, així com futures línies d'investigació.

Annexes : Es mostren la totalitat de les dades i gràfiques obtingudes en les simulacions dels capítols 6 i 7. També 
          es mostra la part del codi font del software emprat per a ambdós casos.