Resumen: Valenciano
El principal objectiu d’aquesta tesi doctoral radica en la comparació de diferents metodologies de “benchmarking” pel que fa al nivel de desenvolupament dels sistemas regionals d’innovació. Una de les principals aportacions que es pretén realitzar amb això es determinar d’una banda el grau de robustesa que les metodologies d’avaluació de la capacitat innovadora ofereixen a l’esfera regional. Això comporta un estudi detallat dels indicadors de Recerca i Desenvolupament (R+D) i innovació que vagen a ser inclosos en les metodologies esmentades. Finalment, i una vegada s’han observat tant les principals característiques com les debilitats dels mètodes esmentats, es pretén analitzar les possibilitats que ofereix l’anàlisi d’eficiència com a métode complementari en el estudi de la capacitat innovadora. El per què de la utilització del concepte d’eficiència com a proposta alternativa a les existents en la bibliografia radica en que aquestes estan basades en el concepte de “quant més millor”, ja que el seu principal fonament està en la quantitat de recursos emprats, però no en la forma en que aquests són emprats. En aquest sentit, creiem que l’altra gran aportació de la tesi consistirà en mostrar la necessitat d’incorporar criteris d’eficiència a les metodologies d’avaluació (o benchmarking regional) de la capacitat innovadora.
La metodologia d’actuació está constituïda per tres principals línies d’actuació les quals s’han definit com a prioritàries per a la consecució dels objectius plantejats amb anterioritat:
1.- Comparar metodologies orientades cap a la determinació de la capacitat innovadora regional a les comunitats autònomes espanyoles.
Aquesta primera etapa, a través de la utilització de metodologies orientades cap a la medició de la capacitat innovadora, pretén analitzar en detall els sistemes regionals d’innovació de les comunitats autònomes espanyoles. Això ens permetrà, d’una banda aprofundir en el coneixement de les fortaleses i debilitats de les metodologies seleccionades, així com aproximar-nos a la realitat en què es troben les comunitats autònomes en matèria d’innovació.
2.- Realitzar un benchmarking sobre el Sistema Valencià d’Innovació.
L’objectiu d’aquesta segona etapa radica en determinar els principals indicadors que podrien ser emprats a l’hora d’avaluar les capacitats/debilitats d’un sistema regional d’innovació en una regió perifèrica de la UE. Això també permetrà acostar-nos a la relació existent entre el benchmarking i l’aprenentatge en política d’innovació regional.
3.- Mostrar la necessitat de complementar les metodologies d’avaluació de la capacitat innovadora regional emprant per això criteris d’eficiència.
En aquest cas, sobre la base de les conclusions que s’hagen pogut obtindre en etapes anteriors, es pretén mostrar la necessitat, i la consegüent utilitat per als gestors de les polítiques d’innovació, d’emprar conceptes d’eficiència a l’hora d’avaluar les polítiques d’innovació que es desprenen dels sistemes d’innovació estudiats. Amb això, no es pretén oferir una metodologia alternativa, sinó mostrar la necessitat de complementar la informació que es puga extraure de les metodologies existents, amb aquella provinent de l’aplicació d’un criteri concret i que considerem relevant en el estudi dels sistemes d’innovació.