Resum El progrés dels últims anys en dispositius òptics ha permés que les tecnologies de codificació i decodificació òptica siguen a dia de hui una realitat. Hi han múltiples aplicacions on és possible emprar procesos de codificació/decodificació òptica, però la més coneguda es el accés múltiple per divisió en el còdig dins d'un entorn òptic, conegut com OCDMA per les seues sigles en anglès. En esta tesi doctoral es presenta un estudi dels sistemes OCDMA denominats coherents, comprenent dos aspectes fonamentals; el modelat del soroll interferent sobre el senyal objectiu i el diseny i la implementació dels filtres de difracció de Bragg com a dispositius codificadors/decodificadors. Dins del modelat del soroll s'han inclós la major cantitat de variables possibles, perseguint com objectiu obtindre un model el més encertat possible. D'esta manera, es considera des de l'ample de banda del receptor fins l'estat de polarització dels senyals, passant per l'ús de les dos tècniques de modulació més importants en estos sistemes, com són OOK (On-Off Keying) y DPSK (Differential Phase Shift Keying). Per altra banda, els filtres de difracció de Bragg es presenten com els dispositius prometedors per ser emprats en OCDMA, gràcies a la seua versatilitat i a estar contruits sobre fibres òptiques. Per tant, s'ha dedicat especial atenció a estudiar les seues característiques, destacant en especial, la seua dependència en la temperatura i la relevància de la reflectivitat sobre el seu comportament en la coficació/decodificació dels senyals. A partir d'este punt, es presenta un mètode novedós de disseny, emprant un procés de síntesi, que dona com a resultat un dispositiu de excel.lents prestacions. En esta tesis també s'estudia la codificació i decodificació totalment òptiques d'etiquetes en xarxes de conmutació de paquets. Esta aplicació busca reduir els temps de procés que es tenen en la actualitat dins dels nodes òptics, i ha sigut proposta fa un parell d'anys. Es tracten dos aspectes, el primer, proposar que els màxims de l'autocorrelació que s'obtenen al processar l'etiqueta òptica es reutilitzen per la conformació de la nova etiqueta assignada al següent paquet que es va a enviar. Esta proposta aconseguix reduir la latència i el cost de la implementació. El segon estudi és sobre l'efecte de la dispersió en els senyals codificats que viatgen a través de la fibra òptica. L'últim apartat de la tesi descriu els sistemes OCDMA incoherents, seleccionant un codi en 2 dimensions per mostrar el procediment de disseny i una implmentació parcial del sistema per verificar el efecte de la interferència sobre el senyal objectiu.