Resum
     Els sistemes d'abastiment d'aigua potable en àrees urbanes i  àrees rurals relativament denses, estan constituïts fonamentalment per xarxes de canonades usualment instal·lades baix terra, les estructures dels quals són canviants en el temps. Això dificulta en gran manera les tasques de manteniment i el portar un registre exacte d'algunes actuacions bàsiques complementàries  (inventaris, substitució i/o reparació de canonades, gestió d'avaries i connexions, gestió de demanda del servici, etc.) necessàries no sols per a l'adequada conservació de la seua infraestructura sinó també per a una gestió  integral i eficaç del servici.
     En virtut de l'anterior i a fi de contribuir a realitzar de manera eficient les labors de planeació, disseny, construcció, operació i manteniment en les xarxes d'aigua potable, és necessari comptar amb un sistema d'informació actualitzat de la infraestructura hidràulica disponible i de l'estat tècnic i de deteriorament de la mateixa. Es podrà així abordar no sols la gestió i planificació de les activitats anteriorment mencionades (manteniment, reparació, renovació i/o substitució de les canonades  i altres elements bàsics d'estos sistemes), sinó també el registre i quantificació exacta per mitjà de la modelització estadística del verdader estat de deteriorament estructural i fiabilitat del sistema d'abastiment en general.
     En esta tesi es fa una revisió dels mètodes existents per a la modelització de fallades en trams individuals de canonada de xarxes de subministrament aigua i es valora la suficiència de les dades en qualitat i quantitat per a la retroalimentació d'estos models. Es descriuen també, els mètodes estadístics més apropiats per a la modelització d'estes fallades en els conductes i s'apliquen els més adequats, al cas d'una xarxa del mediterrani Valencià, que es caracteritza pel seu curt historial de ruptures i la seua alta censura.
     Dins del marc general de l'objectiu d'este treball (estudi, avaluació, adaptació i aplicació de models de supervivència en enginyeria), s'aborda en primer lloc el problema d'identificar el patró de fiabilitat i supervivència d'una xarxa d'aigua i les seues canonades, com un primer acostament amb tècniques de lliure distribució, com ara, Kaplan Meier i taules de vida, amb resultats d'estes tècniques altament coincidents, que reforcen la confiança en la coherència i consistència d'estes anàlisis.
     D'altra banda s'apliquen models de regressió de Cox (després de verificar supòsits, estimar paràmetres per màxima versemblança i revisar l'ajust a les dades) per a identificar els factors de risc (fisicoambientals) més influents de la xarxa i les seues canonades, tractant de modelar quantitativa i unificadament la relació entre la taxa de fallada i l'entorn del sistema de distribució. En una altra fase d'este treball, s'identifica la família paramètrica (amb gràfics de probabilitat) entre més de deu models possibles de la distribució de vida de les canonades; s'estimen els paràmetres del model triat per mínims quadrats i màxima versemblança, (amb resultats molt semblants d'estes estimacions) i finalment es valora el millor ajust a les dades (amb els indicadors d'Anderson-Darling i correlació de Pearson).
     En l'estudi s'observa una lleugera tendència a sobreestimar la fiabilitat dels conductes de la xarxa el mètode de Cox, comparat amb les estimacions de Kaplan-Meier i amb les estimacions del model paramètric seleccionat (model lognormal), a partir dels 35-40 anys d'operació de la xarxa. L'estudi també va revelar, que els factors influents en la supervivència i en el risc de fallada van més enllà de l'edat, incloent com a tals al material constituent de la canonada i a les condicions de treball de la xarxa.