En reactors d’aigua a pressió, les seqüències d’accident sever amb ruptura de tubs del generador de vapor (conegudes per les seves sigles en anglès SGTR, Steam Generator Tube Rupture) son dominants del risc, malgrat ser successos de molt baixa probabilitat. La seva importància resideix en el potencial alliberament de radioactivitat, en forma d’aerosols, que suposarien des del circuit primari al medi ambient, sense la intervenció de la contenció. No obstant això, les partícules radioactives es podrien retenir parcialment en el secundari del generador de vapor fins i tot quan no quedés aigua en el mateix. La manca d’informació sobre la capacitat del generador de vapor per atenuar el Terme Font en condicions seques, ha impedit la seva consideració en els estudis probabilistes de seguretat i en les guies de gestió d’accidents severs. Aquest treball descriu les principals activitats i resultats d’un programa experimental centrat en l’estudi de la retenció d’aerosols que es produeix en l’etapa de ruptura del secundari d’un generador de vapor sec. El treball està emmarcat en la contribució del CIEMAT al projecte ARTIST (2003-2008) que ha estat finançat pel Consejo de Seguridad Nuclear. L’objectiu general del treball fou desenvolupar una base de dades de retenció de productes de fissió en l’etapa de ruptura del secundari d’un generador de vapor sec durant una seqüència SGTR d’accident sever. Els objectius específics del programa eren estimar tant la influència del camp de velocitats del gas, com la influència de la naturalesa de les partícules en la retenció d’aerosols en el feix de tubs. Per aquest motiu, es va construir una maqueta a escala intermèdia amb dimensions i geometria representatives d’una etapa d’un generador de vapor real. La caracterització aerodinàmica del flux de l’etapa de ruptura es va realitzar utilitzant la tècnica de la velocimetria per imatges de partícules (coneguda per les sigles en anglès PIV). La influència de la naturalesa de la partícula en la retenció es va caracteritzar mitjançant experiments de retenció de l’aerosol en el feix de tubs de la maqueta. Les variables mes importants investigades van ser el tipus de ruptura (guillotina vs boca de peix), el flux màssic d’entrada a través de la ruptura (75-250 kg/h) i el tipus de partícula (aglomerats de TiO2 de grandària polidispersa vs perles sòlides de SiO2 de grandària monodispersa). La campanya aerodinàmica va permetre caracteritzar el camp de velocitats del flux prop de la ruptura per ambdós tipus de ruptura i analitzar les seves similituds. Els resultats mostraren que el raig generat en la ruptura s’expandeix en el feix de tubs seguint una trajectòria quasi-parabòlica desenvolupant-se a partir d’una configuració inicial en flux creuat perpendicular als tubs cap a una configuració de flux axial paral•lel als mateixos. El camp de velocitats mitjà prop de la ruptura es veu afectat d’una manera important per la ingestió del raig de gas que estava inicialment en repòs. Aquest efecte està potenciat per la presencia de tubs y la seva configuració compacta en el feix. La penetració i la intensitat turbulenta en el raig són especialment potenciades quan s’aumenta el flux màssic d’entrada. Els resultats de la campanya de retenció d’aerosols mostra que la naturalesa de la partícula afecta substancialment a la retenció en el feix de tubs: la massa retinguda és baixa per a aglomerats de TiO2 (menys del 30%) mentre que és molt més alta en el cas de partícules de SiO2 (al voltant del 85%). La eficiència de retenció també es veu afectada pel flux màssic d’entrada i la seva sensibilitat segueix un comportament log-normal. Aquesta evolució és similar per ambdós tipus de compostos. La mida de la partícula també influeix en l’eficiència de retenció: quant més gran és l’aglomerat de TiO2 més petita és l’eficiència de retenció (no hi ha dades disponibles pel SiO2). Entre totes aquestes variables, la naturalesa de la partícula és la que té major influència en la retenció del feix de tubs, mentre que el flux màssic d’entrada i la mida de la partícula, encara que també afecten a l’eficiència de retenció, no juguen el mateix paper. Aquestes dades contribuiran a millorar el coneixement del comportament del Terme Font en el secundari del generador de vapor accidentat durant una seqüència SGTR d’accident sever i serviran com a base de dades amb la qual validar models predictius.