SINOPSI DEL TREBALL

      Amb aquesta investigació es pretén estudiar l’evolució al llarg d’una línia de reg de les possibles conseqüències que l’ús de les aigües reutilitzades urbanes pot tenir en un cultiu concret, en aquest cas l’arròs, i en el medi. Amb això, s’intenta analitzar l’efecte que sobre les propietats del sòl té la procedència de l’aigua de reg en els sòls i si afecta, d’alguna manera, al cultiu i al medi ambient, representat ací pel Parc Natural de l’Albufera. En l’estudi es tindrà en compte la interacció sòl-aigua-planta i les possibilitats del cultiu i del propi sòl com element depurador de les aigües respecte al llac on acaben afluint, la qual cosa pot suposar que li apleguen amb menys càrrega de substàncies potencialment contaminants que de no haver reutilització agrícola. 

	La novetat d’aquest estudi respecte a d’altres anteriors relatius a la reutilització d’aigües residuals urbanes en agricultura i els seus efectes sobre el sòl, les aigües, els cultius i el medi ambient, és precisament seguir l’evolució lineal (espacial) dels diversos paràmetres químics dels sòls anegats per al cultiu de l’arròs.

	Per això, s’han elegit nou parcel·les situades al llarg d’una línia de reg. Les primeres es reguen amb aigües exclusivament d’origen urbà, mentre que a partir de la meitat d’aquesta línia les parcel·les reben també aigües d’altres orígens i de baixa qualitat, així com els efectes de la “perellonà” o anegació dels camps fora de l’època de conreu.

	L’estudi es centra principalment en els sòls, però considera també les aigües i la planta, des del punt de vista de l’arrossegament o acumulació de nutrients com els metalls traça; en l’equilibri entre les fraccions d’elements solubles, absorbibles i no absorbibles per les plantes des de la solució del sòl que és el medi per a aquests compostos.

	Al mateix temps en l’analítica no sols es considera l’evolució espacial sinó també la temporal, al comparar els resultats obtinguts dels mostreigs realitzats abans i després de la collita de l’arròs durant tres temporades de conreu.

	La reutilització de les aigües per al reg en les parcel·les pot ocasionar una acumulació progressiva dels elements dissolts en l’aigua o un arrossegament dels mateixos, fet que comportaria la seua deposició en un indret de gran sensibilitat ambiental, el llac. Un increment en els continguts de nutrients, com nitrògen i fòsfor, de sals o de metalls traça al llarg de la línia de reg, podria induir a pensar que els elements s’acumulen en els sòls de cada parcel·la. Però al contrari, si els resultats obtinguts en totes les parcel·les foren molt semblants indicarien que els elements els arrosseguen les aigües de reg, que no s’acumulen en les parcel·les però que sí es depositen finalment en els fangs del fons del llac.

	Per tant, per a conéixer en quina mesura tot això es produeix en el sistema sòl-aigua-planta i en l’entorn mediambiental, es planteja analitzar els sòls agrícoles regats amb aigües reutilitzades d’origen urbà, sense oblidar el conreu de l’arròs, les pròpies aigües i l’entorn on s’emmarca el sistema.