Títol de la tesi doctoral: Disseny òptim de xarxes per a la programació d’obres d’edificació, per a una anivellació i distribució de recursos personals constant.



RESUM



Des de l’inici del segle XX fins a l’actualitat, la problemàtica dels recursos ha estat àmpliament estudiada, i en concret la dels recursos humans o personals en el sentit més ampli, inclòs el sector de l’edificació.

S’han realitzat i segueixen realitzant-se molts i excel·lents treballs sobre la mà d’obra que intervé en l’edificació, amb notables aportacions, especialment relacionades amb els seus rendiments, producció, productivitat, mètodes i sistemes per a millorar el rendiment, distribució de recursos, etc., etc., però són més aviat escassos els treballs i les aportacions pel que fa a la seua anivellació ideal, definida en aquesta tesi.

Aquest treball d’investigació té per objecte el disseny d’una xarxa òptima que preveja els temps de començament i acabament de tots els treballs necessaris per a l’execució d’una obra d’edificació, que definisca les relacions de simultaneïtat o dependència entre aquests i que aquesta siga el resultat d’una anivellació i distribució de mitjans personals constant.

L’objectiu general és establir el procés per al disseny òptim d’una xarxa de programació d’obres d’edificació, com a conseqüència d’una anivellació i distribució de recursos personals constant, amb la consecució prèvia dels objectius específics intermedis que es concreten a desenvolupar un algorisme heurístic que ens permeta anivellar els recursos personals que hi intervenen d’una forma ideal o òptima, modelitzant-lo i processant-lo, resolent els casos singulars i obtenint la xarxa ideal o òptima de la programació a partir de l’anivellació anterior.

Aquesta tesi doctoral pretén aportar unes teories que es puguen dur a la pràctica per a solucionar els problemes descrits anteriorment, amb especial atenció a l’anivellació de la mà d’obra, posant a la disposició del sector de l’edificació una eina, nova, pràctica, eficaç i útil.