RESUM: L'aportació de productes químics en l'aigua, operació coneguda com quimigacio, és una tècnica molt estesa hui en dia en els sistemes de reg a pressió, tant en els sistemes d'aspersió com de reg localitzat, presentant avantatges importants. Un equip d'injecció molt utilitzat, en xicotetes i mitjanes explotacions, és l'injector tipus Venturi. L'injector s'instal·la sobre la solució mare, treballant amb pressions negatives en la seua gola. Aquest sistema és econòmic, robust i el seu funcionament és hidràulic, sense requerir aport extern d'energia. No obstant això, les pèrdues de càrrega que origina són com a mínim el 30% de la pressió d'entrada, a més de presentar problemes de regulació, injecció d'aire o cavitació. 
      El plantejament de partida, que es pretén estudiar en aquesta tesi, és que els problemes assenyalats es poden mitigar modificant la forma típica d'instal·lació. La forma d'injecció proposada situa l'injector en sèrie i s'invertix la posició relativa de la superfície lliure de la solució mare i la gola del Venturi. A més es podria aconseguir, inclús, un funcionament semiautomàtic de la injecció. S'establiria un nivell mínim en el depòsit de la solució, condicionat per la pressió requerida en la gola, sent ara major que l'atmosfèrica.
      S'han assajat en laboratori quatre prototips d'injector amb diferents dimensions en les seues seccions principals, registrant dades de funcionament per a cadascun, en tres situacions distintes. Els assajos s'han realitzat sense injecció, amb injecció i pressions negatives en gola i amb injecció i pressions positives en gola.
      Simultàniament es pretén comprovar si les tècniques Dinàmica de Fluids Computacional (Computational Fluids Dynamics - CFD) són prou adequades per al disseny de nous injectors i predicció del funcionament de models comercials, així com el grau de fiabilitat de la formulació teòrica actual. Les tècniques de CFD són una ferramenta d'enginyeria que permet simular, per mitjà d'aplicacions informàtiques, qualsevol sistema o equip en el qual intervinguen fluids en moviment i els seus fenòmens.
      Per a cada una de les tres formes d'assaig i cada prototip s'han obtingut les expressions que lliguen el cabal injectat, la diferència de pressions i la pèrdua de càrrega amb el cabal principal o les pressions existents en les seccions principals del Venturi. També s'han obtingut les relacions altres paràmetres de disseny, com poden ser la relació entre el cabal injectat i el cabal principal o el rendiment de l'injector.
      Aquests assajos s'han reproduït amb tècniques CFD, comparant-se els seus resultats amb els experimentals. Així mateix s'ha  analitzat les influència de la geometria de l'injector en les pèrdues de càrrega. 
      Després de l'anàlisi dels assajos es pot afirmar que la pèrdua de càrrega, per a un mateix cabal injectat, és inferior si l'operació es realitza amb pressions positives que amb pressions negatives. La relació de cabals o el rendiment també proporcionen valors més elevats baix la forma d'instal·lació proposada. Es pot concloure que es millora la injecció si aquesta es realitza amb la solució mare sobre el Venturi.
      També es posa de manifest que la relació de cabals i el rendiment són majors quant major és el diàmetre de l'aspiració i empitjoren al reduir-se el diàmetre de la gola, sent aquestes les dimensions que més condicionen la injecció.
      Finalment, pot dir-se que el càlcul computacional i la metodologia posada en pràctica proporcionen valors acceptables de cabal injectat i pressions, comparant-los amb els experimentals. Les tècniques CFD es mostren com una ferramenta apta per a l'anàlisi del funcionament de l'injector; però és imprescindible el seu assaig.