Resum
  Els nous reptes que planteja la Directiva Marco de l'Aigua a Europa suposen un profund canvi en tots els nivells de gestió de l’aigua del reg, on la recuperació dels costos s’imposa com a mesura per a l’ús eficient de l’aigua i la sostenibilitat mediambiental de l’activitat.
  La realització de noves infraestructures per a la millora de l’eficiència global del reg, deuen vindre acompanyades d’una gestió adequada, ja que sense aquesta no es justifiquen les grans inversions efectuats. La gestió agronòmica i hidràulica de l’aigua de reg en xarxes a pressió comporta la satisfacció de les necessitats hídriques dels cultius de la manera més eficient, ajustant els volums aportats a dites necessitats. Donat d’altra banda que el reg a pressió necessita l’aportació d’energia, l’ideal seria portar-lo a terme amb el menor consum possible. Finalment, en el cas que es practique la fertirrigació col·lectiva, és desitjable conèixer els requisits de fertilitzants dels cultius, per a satisfer-los adequant el calendari de fertirrigació al de reg.
  Per a optimar l’ús de tots els insums que participen en el reg, aigua, energia i fertilitzants, es necessita realitzar un seguiment de tots els processos en què estan implicats, a fi de detectar els punts dèbils de la gestió i millorar-los. Donada la gran quantitat d’informació requerida per a això, resulta recomanable desenvolupar un Sistema de Suport a la presa de Decisions (DSS), que alimente el processos amb diferents alternatives, i permeta avaluar els resultats en cada cas. Ja que la majoria de la informació utilitzada és de caràcter espacial, els Sistemes d’informació Geogràfica (SIG) es mostren com la ferramenta de treball més idònia per a això.
  En el treball desenvolupat es descriu la metodologia seguida per a l’elaboració d’un DSS orientat a la gestió del reg en xarxes a pressió, denominat HuraGIS (Ferramentes per a l’ús Racional de l’aigua amb el suport d’un GIS). En ell s’han implementat ferramentes capaces de simular tots els processos implicats en la gestió agronòmica i hidràulica del reg. Al mateix temps és possible generar nous escenaris de gestió, permetent en cada cas calcular una sèrie d’indicadors destinats a avaluar cada escenari.
  Amb aquest fi s’ha dissenyat primerament un model de dades relacionals, vinculat al propi temps amb la informació espacial. Per a la seua implementació, s’han desenvolupat una sèrie de mòduls que permeten la captura i edició de les dades, així com la seua depuració. Altres mòduls de l’aplicació HuraGIS permeten simular tots els processos agronòmics del reg. A més, a fi de reproduir els processos hidràulics s’ha integrat el mòdul de càlcul d'EPANET, un programa d’àmplia difusió que realitza simulacions en període estès del comportament hidràulic i de la qualitat de l’aigua en xarxes pressuritzades. Finalment, com a ferramentes d’optimació han incorporat llibreries de programació lineal i d’optimació heurística, com els Algoritmes Genètics.
  La metodologia desenvolupada s’ha aplicat a un cas real d’estudi, la Comunitat de Regants de Senyera (València). Per a això es van prendre les dades necessàries al camp i es van introduir en l’aplicació HuraGIS. En una primera fase es va realitzar un diagnòstic sobre la gestió portada a terme durant la campanya de regs de 2006, per mitjà del càlcul d’una sèrie d’indicadors que reflectien l’eficiència d’aplicació de l’aigua de reg, la distribució dels fertilitzants per la xarxa, el consum energètic i el seu cost. Com resultat es va obtenir una eficiència global d’aplicació de l’aigua del 92,2 %, encara que a nivell de presa l’eficiència mitjana va arribar a situar-se en el 97,74 %, però amb una desviació estàndard del 45,59%, la qual cosa va vindre a confirmar la necessitat de gestionar també les xarxes a nivell de subunitat de reg.
  Posteriorment es va fer ús de les ferramentes d’optimació per a simular nous escenaris, amb el propòsit d’estudiar possibles millores en la gestió. Per a això es va modelar primerament la xarxa hidràulica i es va calibrar amb mesures de camp. L’anàlisi dels nous escenaris va vindre a mostrar la potencialitat de la combinació dels SIG, els models hidràulics i les ferramentes d’optimació, per a obtenir importants estalvis d’energia, així com per a la millora en la distribució de fertilitzants. La reducció del consum energètic oscil·lava entre el 36,04 % i el 15,32%, i la disminució dels costos associats entre el 55,45 % al 15,32 %, en funció de l’agrupació per sectors en torns de reg i altres condicionants de tipus pràctic. Així mateix, l’aplicació de fertilitzants va poder millorar-se en un 6,73% de mitjana, mesurat en termes d’eficiència en la distribució del fertilitzant. El desenvolupament d’un cas real va vindre a demostrar que en la pràctica els resultats estan condicionats per les estratègies adoptades per part dels gestors, i també per les exigències dels usuaris que limiten les estratègies possibles. Encara així, els estalvis obtinguts poden ser notables.
  Com a conclusió pot dir-se que la forma òptima de procedir per a millorar l’aplicació de l’aigua a nivell global consisteix a ajustar el nombre de regs als estrictament necessaris. D’altra banda, si es pretén millorar l’eficiència a nivell de presa hi ha dos formes de procedir: o ben modificant els cabals de les subunitats per a uniformar els temps de reg, o ben ajustant els temps de reg de cada presa als teòrics, suposant que el sistema d’automatització i la Unitat de Control el permeten. Quant a l’estalvi energètic, sol basar-se en la millora de les condicions de treball dels equips de bombament, sovint condicionats per les demandes de cabal, les quals poden ajustar-se per mitjà d’una adequada sectorització de la xarxa. Finalment, la distribució dels fertilitzants pot millorar-se per mitjà de la rotació apropiada dels diferents sectors de reg en distints torns.
  Paraules claus: gestió del reg, modernització del regadiu, xarxes de reg, reg localitzat, reg a pressió, Comunitats de Regants, fertirrigació col·lectiva, Sistemes d’Informació Geogràfica, simulació hidràulica, optimació, estalvi energètic, algoritmes genètics, EPANET.