En la present tesi doctoral s’ha pretès desenvolupat un estudi comparatiu dels efectes en el metabolisme oxidatiu de les rates de dietes líquides control de composició definida a base d'oli d'oliva com a font dels àcids grassos monoinsaturats i, d'altra banda, oli de dacsa com a font dels àcids grassos poliinsaturats. La presència d’un doble enllaç en la molècula d'un àcid gras constitueix un punt vulnerable a sofrir reaccions d'oxidació i generar així els peròxids lipídics, compostos potencialment tòxics que poden produir greus danys cel•lulars (alteració de la permeabilitat cel•lular, alteració de les prostaglandines, etc.). 

Enfront d'aquest dany oxidatiu els organismes aerobis posseeixen mecanismes de defensa intracel•lulars, com són els enzims antioxidants i les molècules captadores de radicals lliures; entre els antioxidants destaca l'alfa-tocoferol com a antioxidant lipofílic majoritari. 

En el nostre estudi també hem considerat les possibles interaccions dels productes de la peroxidació lipídica amb l’ADN en fetge de rata a través de la inducció de la 8-oxo-2’ desoxiguanosina, un marcador del dany oxidatiu de l’ADN. 

Com a resultat es va observar que l'activitat dels enzims antioxidants superòxid dismutasa (SOD), catalasa (CAT) i glutatió peroxidasa (GPX) disminuïa al fetge i al greix blanc de les rates control alimentades amb oli de dacsa en comparar-les amb els grups control oli d’oliva. No obstant això, al greix gris i les cèl•lules sanguínies les activitats enzimàtiques presentaven una tendència a augmentar en els grups dels àcids grassos poliinsaturats (oli de dacsa). Quan es van estudiar els nivells de glutatió (GSH) es va observar que tant al fetge com a les cèl•lules sanguínies de les rates control oli de dacsa els nivells d'aquest tripèptid s’havien reduït. En canvi, als hepatòcits d’aquestes