Dins de l'aplicació de circuits MMICs a xarxes conformadoras de feixos per a agrupacions desfasables, s'han modelat els errors aleatoris, combinats amb els de quantificació, per a desfasadores digitals, incloent l'efecte de diferents nivells de calibratge. S'ha aplicat el modelatge anterior a l'anàlisi de la utilització de ponderació no binària en els pesos dels dígits d'un desfasador digital variable, demostrant la seua robustesa enfront de les incerteses dels pesos dels diferents dígits, establint-se el rang de viabilitat de la ponderació no binària, en comparació amb ponderació binària convencional. Quant a les agrupacions multihaz s'han recopilat algoritmes aplicables a l'optimització de xarxes conformadoras que realitzen la implementació analògica de la transformada discreta de Fourier per a agrupacions unidimensionals i bidimensionals, tant amb distribució rectangular a com hexagonal en els dominis espacial i freqüencial. S'han obtingut criteris d'eficiència a l'hora de dissenyar el conformador per mitjà de tecnologies monolítiques i multicapa; demostrant-se la viabilitat de la utilització de circuits monolítics simples com a cel·les bàsiques de xarxes conformadoras de feixos per a antenes multihaz de banda estreta, establint les prestacions i limitacions de la mateixa. Pel que fa a la tecnologia fotónica, s'ha caracteritzat completament un nou tipus de línia del període. A més s'ha introduït una nova arquitectura de xarxa òptica conformadora de feixos, basada en la utilització d'una xarxa de difracció amb variació lineal del període, com a element comú d'obtenció dels reptardos dels elements. Tots els conceptes presentats en esta Tesi han sigut demostrats per mitjà de la fabricació i mesura dels diversos components monolítics i fotónicos introduïts