S'han desenvolupat inmunosensores en flux per a l'anàlisi de residus de productes fitosanitaris capaços de treballar amb altes concentracions de mitjans orgànics. Este fet ha permés la determinació de residus de plaguicides (carbaril, 1-nartol i Irgarol) en mostres d'aigua i vegetals seguint els protocols d'extracció daus pels mètodes oficials d'anàlisi.
D'altra banda, s'ha posat a punt un mètode d'extracció ràpid alternatiu als multirresiduo permetent reduir tant el consum de dissolvents orgànics com el temps d'anàlisi.
S'han aportat dades sobre l'efecte dels mitjans orgànics en les interaccions inmunoquímicas. Segons els estudis realitzats, s'ha demostrat que en estos mitjans la sensibilitat és inferior a l'obtinguda per mitjà de les tècniques habituals d'inmunoensayo al mig aquós, no obstant la selecctividad d'estos sistemes és superior als assajos al mig aquós.
D'altra banda, s'ha comprovat l'efecte del marcatge i/o tècnica de detecció en les prestacions dels sistemes desenvolupats. Així, tècniques més sensibles (fluorescència amb resolució temporal i quimioluminiscencia) que l'habitualment utilitzada (fluorescència), han permés, millorar apreciablement la sensibilitat dels assajos i utilitzar mitjans amb un major percentatge de dissolvents orgànics.
Finalment, es van resoldre una sèrie de qüestions pràctiques en el desenvolupament d'este tipus d'inmunosensores com ara estabilitat de reactius, temps d'incubació, etc. S'ha observat que els suports de naturalesa silícia van presentar millors prestacions que els suports tipus gel. El format d'assaig denominat de captura d'inmunocomplejo va produir els millors resultats. Respecte al tipus d'anticòs -en els estudis efectuats en el present treball experimental- els anticossos policlonales van mostrar millors prestacions que els monoclonals.