En el marc d'aquesta Tesi Doctoral s'investiga el problema de vibracions verticals excessives que poden experimentar alguns ponts de ferrocarril de llums mitges-curtes a causa de l'aparició de fenòmens de ressonància. Front a solucions tradicionals per a millorar el comportament dinàmic d'estructures existents davant nous requeriments de tràfic, com un possible recreixement de la llosa o la substitució del tauler, es planteja l'alternativa d'augmentar externament el nivell d’amortiment mitjançant el reacondicionament amb amortidors fluid-viscosos. S'ha proposat una configuració concreta, que permet la transformació del moviment vertical de la llosa en moviment relatiu entre extrems dels dispositius, aconseguint d'aquesta manera dissipar energia i atenuar en gran mesura la resposta ressonant. El sistema ideat podria ser introduït sense afectar a les circulacions, el que suposa un clar avantatge des del punt de vista operatiu front a solucions convencionals que generalment impliquen el tancament temporal de la línia.
El treball realitzat està orientat en dues direccions complementàries: (i) l'estudi de la viabilitat tècnica del sistema de reacondicionament, i (ii) el desenvolupament d'una metodologia de projecte del mateix. L'estudi de viabilitat tècnica ha requerit la implementació d'un model numèric de càlcul avançat per a predir de forma realista la resposta de l'estructura. A aquest efecte s'ha programat un codi d'elements finits, assimilant el comportament del tauler al d'una placa prima ortótropa suportada sobre neoprens, decisió derivada de les tipologies habituals en el rang de llums esmentat. En segon lloc s'ha analitzat en detall i seguint un plantejament analític el comportament harmònic del sistema, cosa que ha permès determinar els paràmetres que governen la seua resposta en ressonància. Finalment s'han obtingut expressions analítiques explícites de les constants dels amortidors òptims que minimitzen la resposta de l'estructura principal, i s'ha proposat una metodologia de projecte del reacondicionament a partir de les necessitats d’amortiment detectades. 
Com exemple d'aplicació pràctica del treball desenvolupat, s'ha realitzat el càlcul dinàmic i projectat el reacondicionament de dos ponts reals pertanyents a la xarxa ferroviària de viatgers espanyola, considerant una possible adaptació de les respectives línies a velocitats d'explotació superiors a les actuals. S'ha pogut constatar que les oscil•lacions verticals que apareixen en aquest tipus d'estructures davant la circulació de composicions ferroviàries, poden ser reduïdes dràsticament mitjançant el sistema de reacondicionament proposat, sent possible limitar nivells d'acceleració vertical considerablement elevats al valor límit en via sobre balast de 3.5 m/s2, sense superar la capacitat dels amortidors comercials, els esforços màxims admissibles en l'estructura auxiliar, ni esgotar la resistència a punxonament de la llosa de repartiment. Al llarg de la Tesi s'ha prestat especial atenció a aspectes relacionats amb la materialització constructiva del sistema proposat, amb l'objectiu de valorar de forma realista l'efectivitat i viabilitat de la solució proposada.