El filtratge d’imatges és una tasca fonamental per a la majoria dels sistemes de visió per ordinador quan les imatges s’usen per a l’anàlisi automàtic o, fins i tot, per a la inspecció humana. De fet, la presència de soroll en una imatge pot ser un greu impediment per a les successives tasques de processament d’imatges com, per exemple, la detecció de vores o el reconeixement de patrons o objectes i, per tant, el soroll ha de ser reduït. De la mateixa manera, l’augment de la resolució i tamany de les imatges ens porta a requeriments computacionals més pesats, els quals hem d’intentar rebaixar especialment en aplicacions en temps reals o similars.
En els darrers anys l’interès per utilitzar imatges en color s’ha vist incrementat de forma significativa en una gran varietat d’aplicacions. És per açó, que el filtratge d’imatges en color s’ha convertit en una àrea d’investigació interessant. S’ha observat àmpliament que les imatges en color han de ser processades tenint en compte la correlació existent entre els distints canals de color de la imatge. En aquest sentit, la solució probablement més coneguda i estudiada és l’enfocament vectorial, com per exemple el filtre de mitjana vectorial (VMF) o el filtre direccional vectorial (VDF). Tot i això, aquestes tècniques no s’adapten a les característiques locals de la imatge, la qual cosa implica que usualment les vores i detalls de les imatges es difuminen i perden qualitat. A fi de resoldre aquest problema, s’han proposat recentment uns quants filtres vectorials adaptatius , entre els que destaquen les tècniques de peer group. Als últims anys ha aparegut la teoria dels anomenats conjunts fuzzy, borrosos o difusos (lògica, mètriques i topologies), i s’ha demostrat que és una bona eina matemàtica per al filtratge d’imatges. 
En la present Tesi Doctoral els objectius han estat: (i) l’estudi de l’aplicabilitat de mètriques difuses en tasques de processament d’imatges i millora computacional; (ii) el disseny de nous filtres per a imatges en color que trauen profit de les propietats de les mètriques difuses i aconsegueixen un bon rendiment amb una gran millora computacional i (iii) implementar variants dels filtres dissenyats amb MPI per a provar el rendiment mitjançant computació paral·lela. Els resultats experimentals presentats en esta Tesi mostren que les mètriques difuses i la lògica difusa són eines útils per a dissenyar tècniques de filtratge amb un cost computacional baix i són competitives en comparació amb altres tècniques en l’estat de l’art.