En el present treball s'ha realitzat una contribució a l'estudi de la quantificació de la radiació de les parets de l'estructura en sistemes de caixa tancada, establint una relació de la resposta vibroacústica d'este tipus de sistemes radiants amb les característiques del material de construcció tals com el module de Young, l'amortiment, o la densitat. Des d'un punt de vista general, l'objecte del treball s'enquadra dins dels problemes d'interacció dinàmica fluid-estructura, per la qual cosa els fonaments dels procediments i models presentats, són semblants als utilitzats en altres dominis d'aplicació, com per exemple en la construcció, aeronàutica, construcció naval, biologia, etc. 

Per a abordar el problema es planteja l'adapte mecano-acústico entre els diferents elements del sistema radiant. Idealment, en els sistemes radiants compostos d'altaveus muntats sobre un recinte acústic o caixa, les parets de la caixa deurien ser infinitament rígides i amb moviment nul. No obstant en la realitat, l'experiència demostra que les parets es comporten com a plaques vibrants davall l'acció de les pressions interiors, i contribuïxen a la radiació final de so del sistema, sobretot en el rang de les baixes freqüències. 

Per a aconseguir l'objectiu proposat, en primer lloc s'han realitzat una sèrie de mesures experimentals sobre uns models de caixa tancada amb i sense altaveu. En la fase experimental s'ha estudiat el comportament vibracional de les parets de l'estructura per mitjà d'anàlisi modal i mesures de vibració, i la resposta sonora del sistema altaveu, aire interior i estructura, adaptat per mitjà de mesures de pressió i intensitat acústiques. 

A continuació, i en base als resultats experimentals, s'han implementat uns models numèrics d'un sistema altaveu, aire interior i estructura. Els models numèrics implementats són mecanicoacústics, la part elèctrica de l'altaveu s'ha substituït per un a força d'excitació harmònica. 

El primer model numèric és tridimensional i s'ha fet especial èmfasi en les condicions d'interacció fluid-estructura del sistema, buscant aconseguir una simulació de la interacció simultània dels tres elements principals entre si: l'aire de l'interior de la caixa, el diafragma de l'altaveu, i les parets de la caixa. Al costat del model tridimensional s'ha implementat un altre model numèric en este cas en dos dimensions, afegint l'aire de l'exterior de la caixa, d'esta forma s'obté un adapte fluid-estructura-fluid. Amb estos dos models s'ha realitzat un estudi paramètric a fi d'estudiar la influència que paràmetres intrínsecs del material de l'estructura com la densitat, module de Young, o amortiment tenen en el so radiat pel sistema.

Es conclou que l'estructura acolorix la resposta sonora del sistema en tot el rang de freqüència estudiat, a causa de ressonàncies o vibracions forçades de la mateixa. D'altra banda el model numèric proposat suposa un avanç respecte als presentats fins al moment, i constituïx una ferramenta de disseny que permet estudiar de forma ràpida i econòmica, la importància de l'estructura i de les propietats intrínseques del seu material de construcció, en la resposta sonora del sistema adaptat