RESUM DE LA TESI
En els últims anys, el govern espanyol ha impulsat diferents iniciatives per a augmentar la inversió en investigació, desenrotllament i innovació (I+D+i) del teixit empresarial. Entre totes elles destaca la nova sèrie de normes UNE 166000 que busca sistematitzar el procés de gestió de la I+D+i dins de l'empresa. En concret per al sector de la construcció, el Govern d'Espanya ha elaborat noves clàusules administratives per a la contractació d'obres i servicis. En elles, es valora la implementació d'innovacions desenrotllades dins de projectes d'I+D+i de l'empresa, i que es troben degudament justificades segons les normes UNE 166000. Esta variació en les condicions del mercat de la construcció, introduït pel seu principal client, és un desafiament molt gran per a un sector tradicionalment poc innovador i, per al qual no es tenen models clars del procés d'innovació. Així, es va realitzar una investigació per a: en primer lloc, ajudar a la comprensió del problema de l'innovació en el sector; en segon lloc, destacar aspectes claus de la gestió de l'innovació en les empreses constructores; i, finalment, plantejar recomanacions per a l'implementació de sistemes d'I+D+i en les empreses. L'estratègia utilitzada per a està investigació és l'estudi del cas, donat que quan s'inicia l'investigació les empreses certificades per la norma UNE 166002 era poques per a dur a terme una investigació quantitativa.

Els resultats demostren que la gestió de la I+D+i en les empreses constructores espanyoles és un procés que comença amb la detecció d'oportunitats per a innovar des dels requeriments i problemes de les parts interessades (empleats, empresa, clients, proveïdors, entorn, etc.). L'organització genera idees innovadores per a aprofitar estes oportunitats. Les millors idees són seleccionades per la direcció per a transformar-se en projectes d'I+D+i. La direcció organitza i proveïx els recursos necessaris per a dur a terme amb èxit estos projectes. No obstant això, és la unitat responsable de la I+D+i qui ha de gestionar els recursos assignats a la innovació, administrar la cartera de projectes d'I+D+i i implementar exitosament les innovacions. Els resultats dels projectes d'innovació són aplicats a les obres i a l'empresa. Les innovacions implementades són avaluades, millorades, apreses i transferides a futurs projectes. Així, els resultats del procés d'implantació i els nous requeriments o problemes alimenten i reinicien este cicle continu d'innovació.

Les empreses constructores espanyoles innoven principalment en els seus processos interns. Així, l'adopció d'un sistema de gestió de la I+D+i obeïx a la necessitat de millorar la seua puntuació en les licitacions públiques. L'existència d'un sistema de gestió de la I+D+i obliga a les empresa constructores a conéixer millor els seus processos interns i el seu entorn de negoci per a detectar oportunitats d'innovació, així com potenciar la gestió del coneixement dins d'ella. Els resultats en I+D+i depén de la participació activa dels caps d'obres i la col·laboració amb socis tecnològics, com a consultors, subcontractistes i proveïdors especialitzats. Els principals beneficis aconseguits pel sistema d'I+D+i són: augment de la capacitat tècnica de l'empresa, millora de la imatge pública i increment competitiu en les licitacions públiques.

Paraules clau:
Coneiximent – Construcció – Estudi del Cas – Gestió – I+D+i – Innovació