La present tesi té com a objectiu, en primer lloc l'estudi de l'organització, competències i funcionament del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea,  (TJCE), en segon lloc els criteris jurisprudencials emanats del mateixos, especialment en resolucions dictades en matèria de dret Agrari així com la forma en què influïxen en l'ordenament jurídic comunitari, per a finalitzar concloent amb el valor que posseïx la jurisprudència com a possible font de dret comunitari.
Dividida en huit Títols, consta principalment de dos parts. La primera aborda qüestions generals com un breu repàs a les institucions fonamentals de la Unió Europea,  el procés d'adhesió d'Espanya a la mateixa el present i futur de la Política Agrària Comuna,  i l'estudi del TJCE com a institució bàsica i els recursos que coneix.
La  segona part constituïx la recopilació de les sentències més emblemàtiques dictades pel TJCE, classificant-les en dos grups. El primer, advocat criteris generals d'interpretació basats en els principis generals del dret comunitari, tan interessants com el nou concepte del dret de propietat, o la noció de consumidor, i el segon grup que analitzar les sentències relatives a quatre OCM:Matèries greixos, van vindre, lactis, fruites i hortalisses.
Conclou amb l'afirmació que la jurisprudència emana del TJCE si bé no és font de l'ordenament jurídic comunitari, sí que té la funció de complementar el mateix a l'aplicar, interpretar o anul·lar les seues fonts obligatòries (reglaments, directives i decisions).