La tremolor és una oscil·lació rítmica involuntària d’una part del
cos. Encara que totes les persones tenim una xicoteta component de
la tremolor, hi ha patologies amb tremolors molt discapacitants. Els
tremolors patològics són el trastorn del moviment més freqüent i en
molts casos són resistents als tractaments habituals —farmacològics
o quirúrgics—. L’existència d’ortesis per a la supressió de la tremolor
pot ser una alternativa als tractaments establits en aquells casos en
què estos no són eficaços o el pacient els rebutja.
En el disseny d’ortesis per a la supressió de la tremolor és necessàri
tindre en compte, a més dels principis ortésics comunament establits,
una altra sèrie de factors deguts al caràcter intrínsecament dinàmic
de la tremolor.

Aquestos factors s’han resumit en tres principis:

1. Restringir el desplaçament relatiu entre suports de segments corporals
consecutius per a augmentar la rigidesa dinàmica efectiva
dels contactes ortesi–segment corporal.

2. Augmentar la pressió de contacte dels suports de l’ortesis (respecte
a les ortesis convencionals) amb l’objecte d’augmentar la
rigidesa dinàmica efectiva dels contactes ortesi–segment corporal.

3. Dissenyar els suports de les ortesis de manera que el contacte
amb el segment corporal es realitze en tres punts no alineats
del segment amb l’objecte de garantir l’alineació ortesi–segment
corporal.

A més, s’ha caracteritzat la tremolor patològica per a conéixer
de quina manera els seus paràmetres dinàmics es relacionen amb la
severitat de la tremolor i per a estimar els esforços articulares associats
al moviment tremolós.

Amb tot això s’han dissenyat i construït dos ortesis de membre
superior per a la supressió de la tremolor patològica. Una de les ortesis
està accionada mitjançant motors de corrent continua i controla els
moviments de flexió–extensió del colze, flexió–extensió de la monyica i
pronació–supinació de l’avantbraç. L’altra ortesis utilitza un amortidor
lineal construït amb fluids magnetorreológics.

Ambdós ortesis s’han probat amb pacients reals. Els resultats dels
assajos mostren una reducció efectiva de la tremolor per a potències
associades de tremolor per damunt d’un llindar que depen de les
característiques de l’ortesis.

Quan les ortesis funcionen com a amortidors viscosos, perden
eficàcia per a les tremolors més severes. Quan funcionen com a filtre
de rebuig de banda l’eficàcia pareix augmentar amb la severitat de la
tremolor.

Els resultats demostren que els principis biomecánics obtinguts
són efectius per al disseny d’ortesis de supressió de la tremolor, si bé
l’eficiència final de l’ortesis depén de les característiques físiques de
l’element actiu incorporat.