La present tesi proposa una sèrie de tècniques d'anàlisi de seqüències
de vídeo a fi d'aplicar-les a la restauració de pel·lícules
antigues. La dita restauració consisteix a eliminar, mantenint la màxima
quantitat possible d'informació original en bon estat, tots aquells defectes que, deguts al pas del temps, la roïna
conservació de les pel·lícules, i els errors
mecànics, fan que la qualitat de la projecció quede degradada
notablement. 

De tots els defectes presents en una pel·lícula antiga, en aquesta tesi ens
hem centrat en el tractament d'alguns d'ells, aportant solucions
noves als problemes que ens han sorgit. Els aspectes tractats han sigut:

1. Segmentació de les seqüències degradades en plans, com a pas previ a la restauració. S'han presentat una sèrie de mètodes, basats en
diferències de lluminositat entre imatges de la seqüència comprimida, que
aconsegueixen detectar les transicions abruptes o talls amb una elevada
probabilitat de detecció i baixa probabilitat de falsa alarma, inclús en el
cas d'imatges de baixa qualitat, que és el que ens ocupa. També es presenten mètodes per a la detecció de transicions
graduals, com esvaïments i cortinetes. 
2. Correcció de les variacions d'intensitat entre fotogrames del mateix
pla. Per a resoldre aquest defecte, típic de les pel·lícules en blanc i negre,
es proposen dos mètodes:  un basat en l'estimació
de paràmetres per a modelar la mitjana i la variància del pla, i un altre basat en l'equalització d'histograma de les diferents imatges,
per a aconseguir que el dit histograma no varie ràpidament al llarg del pla.
  
3. Reducció del soroll de gra dins de cada pla. Es proposa un filtrat FIR molt eficient computacionalment que
redueix notablement el soroll estacionari, basant-se en la resposta
espai-temporal del sistema visual humà, i aconseguint-se un bon factor de
reducció, sense introduir una degradació visible.

4. Detecció i interpolació de defectes incorrelats en el temps
(taques). Es presenten tres mètodes que es basen en operadors morfològics
i no realitzen estimació de moviment. Els mètodes proposats s'utilitzen
tant en la fase de detecció com en la d'interpolació. Per a restaurar
aquest tipus de defectes s'han explotat les característiques que presenten els
mateixos: alta variació temporal, alt contrast i baixa variància espacial.