La present Tesi Doctoral pretén ser una contribució a l'estudi i sistematització de l'acústica de sales aplicada als recintes d'assaig de bandes de musica basant-se en l'estudi de les condicions acústiques d'un percentatge de les sales d'assaig existents a la Comunitat Valenciana, contrastat amb enquestes als directors i als músics de les dites entitats. 
Este estudi tipològic contribuïx a l'obtenció dels valors adequats per als diversos paràmetres geomètrics, morfològics i acústics que permeten dissenyar la "sala d'assajos ideal" per a cada cas en funció de les seues característiques particulars, com el nombre de músics components de la banda, superfície disponible en planta, marges possibles per a l'altura…etc. 
L'elevada potència acústica d'una banda de música, degut tant a l'elevat nivell d'emissió dels diversos instruments com l'elevat nombre de components de la mateixa, junt amb les reduïdes dimensions dels locals d'assaig de les mateixes, que no permeten l'ocupació d'excessiva absorció, fa que, a vegades, l'audició de l'assaig no tinga la qualitat esperada i inclús s'arriba a situacions d'estridència. La regulació de tres factors: el volum, l'absorció i l'altura permeten, adequar en la sala d'assajos, tant el nivell de sonoritat com la reverberació. Salas amb volums superiors a 600 m3(altures superiors a 4m) i absorcions superiors a 150 m2 permeten aconseguir unes condicions adequades de sonoritat.