Resum A pesar del desenvolupament en el post-tratament dels NOx per als motors Diesel, l'EGR continua siguent una solució efectiva desde el punt de vista tècnic i econòmic per a complir les normatives anti-contaminants presents i futures. Amb l'ús generalitzat dels filtres de partícules, les desavantatges tradicionals dels sistemes d'EGR de baixa pressió, és a dir, la durabilitat del compressor i l'intercooler, s'han reduït. A més, els sistemes d'EGR de baixa pressió han adquirit un considerable interés recientment per permetre arrivar a altes taxes d'EGR mantenint baixes temperatures d'admisió. Si la bibliografia sobre els efectes del EGR a la combustió i les emissions dels motors Diesel és particularment extensa, poc hi ha publicat tocant efectes del EGR en el procés de renovació de la càrrega, especialment quan s'utilitzen circuits d'EGR de baixa pressió. Per aquest motiu, en aquesta tesi s'examinen els efectes dels dos sistemes d'EGR (alta y baixa pressió) en el procés de renovació de la càrrega i en la sobrealimentació. Pel que fa a l'impacte de la arquitectura del sistema d'EGR en el procés de renovació de la càrrega, l'estudi es centrarà a tres factors principals: la capacitat de les dues arquitectures d'EGR per a introduir massa als cilindres, evaluada a partir del cabal màsic d'aire i la taxa d'EGR, la eficiència del procés de renovació de la càrrega, determinada pel treball de bombeig, i finalment, la capacitat de tots dos sistemes de distribuir homogèniament l'EGR entre els cilindres. En lo tocant als efectes de la configuració del sistema d'EGR en la sobrealimentació, en aquest treball s'evalúen els efectes dels diferents cabals másics per la turbina y el compressor, l'acoblament que apareix entre els sistemes d'EGR i TGV, i algunes estratègies per controlar l'EGR i la turbina. Donat que la condensació d'espècies contingudes als gasos cremats es un dels problemes més importants dels sistemes d'EGR de baixa pressió, en aquest treball es realitza un estudi específic de les condicions a les que apareix la condensació i es proposen algunes estratègies per a evitar-la o pal•liar les seues conseqüències. Finalment, l'estudi dels efectes del sistema d'EGR a les emissions del motor s'aborda en la darrera secció. En ella, després de l'estudi de l'impacte de la temperatura d'admisió i la dispersió del EGR en les emissions, s'evalúa l'efecte global de l'arquitectura del sistema d'EGR en les emissions del motor durant un cicle d'homologació NEDC. Per a arrivar als objetius dels estudis anteriors s'han combinat tècniques experimentals i el modelat. En aquest sentit, al llarg del present treball es proposen alguns models, tècniques de mesura i metodologíes noves.