Les tècniques de llançat de Rajos són mètodes de modelatge determinista, basats en la teoria de l'òptica Geomètrica, que consistixen en la distribució espacial uniforme, a partir d'un transmissor puntual, d'un número finit però suficient de rajos, amb els que es pretén modelar la propagació dels fronts d'ones, així com la seua interacció amb l'entorn. En esta Tesi es proposen algunes tècniques especials, analitzant els avantatges i problemes que presenten, i incidint especialment en la propagació tridimensional. Es presenta a més, una variant particular denominada "Llançat de Tubs", consistent a llançar estructures tridimensionals formades per diversos rajos. El seu avantatge principal és que resulta molt més fàcil determinar si s'aconseguix o no a un receptor concret, no sent necessari implementar complexos algoritmes de recepció, imprescindibles quan es llancen Rajos. Totes les tècniques són validades per mitjà de simulacions que s'han realitzat en diversos entorns més o menys complexos. Concretament, es comparen amb les mesures obtingudes en una campanya realitzada en l'interior de l'ETSIT DE València. Els resultats són altament satisfactoris. Finalment, es pot demostrar que este tipus de modelatge resulta perfectament útil per a simular els ràpids esvaïments que patix el senyal rebut amb la propagació multi-camino, ajustant-se bé als models teòrics de distribució estadística