La fibrilació auricular (FA) és l'arítmia més freqüent en la pràctica clínica, amb una prevalència que arriba fins el 10% en la població major de 70 anys, i unes perspectives d'increment en consonància amb l'augment de l’esperana de vida.

No obstant, malgrat ser l'arítmia més freqüent, els mecanismes causants de la seua generació i persistència no se coneixen amb exactitud. Per aquesta raó, els estudis encaminats al millor coneixement d'aquesta arítmia poden ser de gran ajuda per al desenvolupament de protocols clínics que milloren el diagnòstic i permeten seleccionar els tractaments més adequats.

Nombrosos estudis científics han indagat en quins són els factors que afecten a l'estat electrofisiològic de les aurícules, responsables de la iniciació i manteniment de la fibrilació, així com en els que governen la transmissió dels impulsos elèctrics entre l'aurícula i el ventricle, d'on entre ells, s'ha apuntat el sistema nerviós autònom com un dels factors responsables.

En aquesta tesi doctoral s'ha estudiat l'efecte sobre l'activitat auricular i ventricular, de l’anestèsic més comunament emprat en teràpies destinades a restablir el ritme sinusal en pacients amb episodis de FA. Aquest anestèsic és el propofol (2,6-diisopropylphenol), què és un ràpid anestèsic intravenós. La ràpida redistribució i metabolisme del propofol resulten en una ràpida eliminació d'aproximadament 1 hora, de forma que resulta útil per a sedacions de curta duració. La hipòtesi d'aquest estudi és si el propofol pot alterar l'activitat auricular durant FA.

Simultàniament a la realització dels procediments d'ablació, es realitzen registres electrocardiogràfics i electrogrames auriculars. Els electrogrames permeten extraure informació local de les aurícules, molt útils per a reflectir els processos electrofisiològics que ocorren durant la FA. Habitualment, els registres interns d'episodis de FA mostren un alt grau de variació espai-temporal, reflectint la complexa i irregular activitat de l'aurícula. Per altra part, respecte a l'activitat ventricular, malgrat que nombrosos estudis científic han tractat d'esbrinar quins mecanismes la governen, així com l'efecte del sistema nerviós autònom i el de molts antiarrítmics, la resposta ventricular baix l'efecte d'anestèsics en teràpies destinades a la finalització de la FA no ha sigut estudiada en profunditat.
Els resultats obtinguts sostenen que el propofol influeix en l'activitat d'ambdues aurícules, així com en el ritme ventricular. Concretament, s'ha observat oposat en ambdues aurícules, amb un increment de l'organització de l'activitat elèctrica en l'aurícula dreta com a conseqüència de l'administració de propofol, i un decrement en l'aurícula esquerra. Tanmateix, s'han detectat
canvis significatius de ritme tant en l'activitat ventricular com en la conducció del node aurículo-ventricular.