L`objectiu de la presente tesi és l`estudi de l`escalat del transport de soluts no reactius.
L`escalat és usualment aplicat per a obtenir models numèrics d`aqüifer, que són una eina 
alternativa altament eficient, per establir estratègies en problemes com ara, la 
remediació de sòls i aigües subterrànies contaminades, el disseny d`emmagatzematges de 
residus reactius, o l`evaluació del risc ambiental per a les aigües subterrànies.

El comportament anòmal (referit en la literatura anglosaxona com non-Fickian) observat 
en els resultats d`assaigs de traçadors executats en camp o en laboratori, tals com els
perfils de concentració amb un alt pic i una llarga cua, qüestionen l`ús de la clàssica 
equació d`advecció-dispersió, per simular el transport a escala computacional. En aquest
context, es presenten les investigacions en  l`ús dels models escalats de transferència 
de massa com una eina alternativa per l`escalat del transport, baix l`enfocament de 
la modelació aplicada.

El desplaçament d`un contaminant a les aigües subterrànies és afectat per la presència 
de zones d`altes i de baixes velocitats del flux, on el contaminant pot viatjar lliurement
o bé pot ser retingut. Aquest contrast de velocitats tendeix a desaparèixer en els models 
escalats, a mesura que l`escala de la malla de modelació sigua més gran que la mida 
d`aquestes zones. En aquestes circumstàncies, per reproduir el comportament del transport 
observat amb un model escalat, cal considerar un procés addicional de transferència de
massa entre les zones més i menys conductives en l`equació d`advecció-dispersió.
Es proposa ací com a alternativa, un model fenomenològic basat en el concepte de que el
transport pot ser simulat a gran escala utilitzant una malla de modelació amb bloc
homogenis de grans dimensions, on els paràmetres de transport associats consideren 
alguna memòria vinculada a l`heterogeneïtat de les propietats hidrogeològiques, a quals
són sotmeses les partícules de contaminant al llarg del seu viatge pel mig.

D`aquesta manera, es presenta una metodologia per estimar els valors equivalents de 
bloc associats a l`equació alternativa de transport. La nova técnica d`escalat 
consisteix en que cada bloc amb valors heterogenis de transmissivitat és reemplaçat per
un bloc homogeni. A cadascun dels blocs se li assigna un valor equivalent de 
transmisivitat i dels coeficients de transferència de massa i de dispersió, per 
representar els mecanismes de transport que tenen lloc a cada un a escala fina.
Aquests valors són assignats en funció dels mateixos en les celáles que conté cada bloc.
El valor equivalent de la transmisivitat s`obté aplicant la técnica d`escalat coneguda
com Laplaci simple amb pell. Per la seva banda, els coeficients de transferència de massa
i de dispersió associats a una funció de memòria, són derivats de la interpretació de 
la distribució dels temps de residència de les partícules que travessen l`àrea delimitada
per cada bloc a escala fina.

La metodologia proposada ha sigut avaluada mitjançant simulacions de Monte Carlo de 
transport, aplicada a diversos casos sintètics d`aqüifers bidimensionals, i en cada 
cas usant diferents formulacions de transferència de massa. Els resultats dels models 
escalats són comparats amb una solució de referència derivada a una escala fina.

El comportament dels models escalats va ser valorat des de dues perspectives diferents: 
D`una banda, s`analitza la reproducció del comportament mitjà de les principals 
característiques del conjunt de corbes d`arribada (BTCs). A més, es determina l`efecte 
que causa l`escalat sobre la reproducció de la incertesa, així com en la reproducció de
la distribució espacial del plomall de contaminant de referència. Els resultats derivats
de l`anàlisi estocàstic indiquen que una apropiada reproducció de la distribució dels
temps de residència a cadascun dels blocs del model numèric a escala gruixuda, 
assegura que el model escalat ès capaç de reproduir el comportament mitjà del conjunt 
de BTCs. D`altra banda, es mostra que els models escalats tenen un baix poder predictiu
per reproduir el nivell d`incertesa i el grau de dilució del plomell de la solució 
de referència.