La investigació presta atenció al títol que acompanya a una obra d'art. Un objecte d'estudi inèdit i atractiu que no ha sigut objecte d'estudis en profunditat. Un títol que servix de fil conductor per a aproximar-se a la relació entre les imatges i les paraules, prenent com a punt de partida l'anomenar de l'obra d'art (una finalitat pràctica, una marca que diferència un objecte d'un altre), per a encaminar-se cap a un anàlisi de la interacció entre el títol i la imatge que l'acompanya.
Interessa en gran manera quan eixa relació afavorix lectures connotatives i polisèmiques, pròpies del segle XX, perquè el punt final de l'estudi destaca un ús del títol sagaç, quan abandona la seua forma habitual, breu i concisa, per a convertir-se en un text més extens, que rodeja a la imatge, generant un discurs narratiu que recorda aquells exercicis literaris que antany van rodejar a la pintura. La part final de la investigació analitza obres plàstiques recents, destacant a Duane Michals per la seua idoneïtat i per aparéixer els seus textos manuscrits davall les imatges. Una obra contemporània que oferix la possibilitat d'analitzar la seua obra com "un relat de vida" dins del context artístic, en el que destaquen un narrador (que presa la seua experiència autobiogràfica com a material de la narració) i un espectador (al qual contínuament es dirigix).