Hem pres el material com -ho entre els edificis. Sense 
un plantejament des de l'arquitectura, la jistoria, la 
solciología, l'urganismo o inclús la pròpia construcció, però 
sense ser-li del tot alienes, la tesi pretén sistematitzar una 
informació que actualment no existix, que pose a la rajola 
cara vista en el seu lloc, aportant dades suficients perquè 
este siga reconegut com de dalt generalitzat, element de 
gran riquieza expressiva, exponent màxim del racionalisme 
constructiu, material durable d'una noblesa inqüestionable, 
capaç d'aportar el seu color, forma, textura i moviment al 
servici de qualsevol estil, moda, economia, època o 
emplaçament. Partir de la inexistència d'estudis previs, 
disciplina o investigació sobre el particular, fa que la tesi 
siga empírica i no històrica.