Resum

	El volum intracranial l’integren el volum de líquid cèfalo-raquidi (LCR), el de la sang i el del parènquima cerebral. L’entrada de sang al crani en la sístole incrementa el volum intracranial. Segons la llei de Monroe-Kellie deu ocórrer una descompensació als volums restants per mantindre constant el volum total. Els desequilibris que es produeixen en aquest procés de la homeostasi cerebral s’han associat tant a malalties neurodegeneratives com a cerebrovasculars. Per tant, és necessari contar amb metodologies adequades per analitzar la dinàmica dels fluids intracranials (LCR i sang).
	Les seqüències dinàmiques de ressonància magnètica en contrast de fase (RM-CF) amb sincronisme cardíac permeten quantificar el fluxe de LCR i de sang durant un cicle cardíac. La mesura de fluxe mitjançant seqüències de RM-CF és precisa i reproduïble sempre que s’utilitze un protocol d’adquisició adequat. La reproduïbilitat i exactitud de les mesures depén també de l’ús de tècniques adequades de posprocés que permeten segmentar les regions  d’interés (ROI) independentment de l’operador i admeten corregir els errors de fons introduïts per la supressió imperfecta de les corrents induïdes i la contribució al senyal dels xicotets moviments que presenta el mesencèfal per la transmissió del pols vascular així com el submostreig (aliasing), reflectit amb un canvi abrupte i oposat del sentit original del fluxe. Aquestes tècniques d’anàlisi deuen també tindre en compte els errors relacionats amb l’efecte de volum parcial (EVP, causat per la presència de teixit estacionari i de fluxe a l’interior dels vóxels de la perifèria de la regió a estudiar.
	L’objectiu principal d’aquesta tesi consisteix a desenvolupar una metodologia reproduïble per avaluar quantitativament la dinàmica dels fluids intracranials dins d’espais de LCR (aqüeducte de Silvio, cisterna prepontina i espai perimedular C2C3) i principals vasos sanguinis cerebrals (artèries caròtides internes i vertebrals, venes jugulars, sinus recte i sinus sagital superior) utilitzant imatges de RM-CF. Aquesta metodologia integra tècniques de segmentació semiautomàtiques per umbralització i classificació K-mitges que permeten delinear les regions d’interés independentment de l’observador amb correccions de fons i submostreig.
	S’han quantificat paràmetres d’amplitud (increment de volum de fluxe en sístole, fluxes promig, índex de pulsatibilitat, índex de compliança i producció supratentorial de LCR) i temporals (retrasos front a l’entrada de fluxe arterial al cervell). La distribució de la pulsatibilitat del LCR entre l’espai ventricular i el sac dural espinal es va calcular com la relació de volum per cicle entre l’aqüeducte de Silvio i l’espai perimedular en C2C3.  
	El compromís establert entre el protocol d’adquisició i la metodologia emprada per calcular cadascun dels paràmetres ha permés establir rangs de normalitat fiables i reproduïbles per cadascun d’ells. Els subjectes estaven assimptomàtics i no havien presentat mai un quadre d’hipertensió intracranial ni patit traumatisme cranioencefàlic, permetent generalitzar la normalitat de les mesures. Tots els subjectes foren examinats durant la mateixa franja horària per evitar influència del cicle circadià, i baix la mateixa intensitat de camp magnètic per evitar la seua influència.
	En conclusió, s’ha desenvolupat una metodologia adequada per dur a terme de forma ràpida i reproduïble anàlisis quantitatius de fluxe de LCR i sanguini d’utilitat en la pràctica clínica. Aquesta metodologia per estudiar les relacions dinàmiques dels fluxes intracranials contribuirà a comprendre la fisiopatologia de varies malalties cerebrals causades per alteracions del fluxe de LCR i sanguini..
	
	Paraules clau- Ressonància magnètica en contrast de fase, LCR, fluxes cerebrals, segmentació, posprocés d’imatges, k-mitges