RESUM DE LA TESIS

La present tesis doctoral aborda el problema dels sistemas de comandament i control, particularment els sistemas C4ISR. Els sistemes C4ISR (Command Control, Computers and Communications Information Surveillance and Reconaissance) engloben un ampli espectre de arquitectures i sistemes informàtics i de comunicacions. La seua principal finalitat, tant en aplicacions civils com militars, es la de obtindre informaciò sobre el estat del teatre de operacions per a lliurar-la, adequadament formatetjada, a les persones a càrrec de una operaciò de forma que puguen construir-se una adequada visiò del mateix que els permeteixca prendre les desicions correctes. D´altra banda, deuen servir de plataforma de comunicaciones per transmetre aquestes ordres i qualsevol altra informaciò que s´estime oportuna.
El present treball es centra en identificar les necesitats existents en el comandament i control a nivell tàctic, tant en la vertent civil com a la militar, i plantejar una arquitectura global per a sistemas C4ISR que permeta dissenyar, dessenvolupar e implementar una soluciò de sistema de comandament i control de petites unitats (de nivell de batallò cap a baix) per millorar la consciència situacional, tant individual com compartida, dels comandants en aquests nivells. Se ha promogut el plantejament d’ arquitectures i el dessenvolupament de sistemas que implementen els novedosos conceptes de comandament i control detectats en la literatura científica recent, per a la cosecuciò de l’ efectivitat en el acompliment d’ una missiò, seguit la filosofía COTS (Commercial Off-The Shelf), enfatitzant l’ ùs de estàndards a tots els seus components i una aproximaciò OSS (Open Source Software) en el dessenvolupament de components software, a l´hora que es integraven fluxes multimedia com a una de les principals aportacions.
Per a dur a terme aquesta tasca, s´ha realitzat un exhaustiu i profund anàlisi del estat del art al voltant dels sistemes de comandament i control, desde el començaments fins a les ùltimes propostes. Aquesta recerca ens ha conduit a investigar, estudiar i evaluar les distintes arquitectures i aproximacions existents en el àrea dels sistemes C4ISR de petita unitat, àrea a la que es circuscribeix la present tèsi. D’ altra banda, al ser els sistemes C4ISR complexos elements que inegren mùltiples mòduls tecnològics, s´ha portat a terme un profund i extens estat del art dels components tecnològics dels sistemes C4ISR. Aquests incloeixen sistemes d’ informaciò geogràfica (SIG) i geolocalitzaciò, sistemes de temps real, sistemes de comunicaciones tàctiques, sistemes de codificaciò i streaming de video, sistemes de replicaciò a entorns tàctics, sistemes i protocols d’interoperabilitat i arquitectures distribuides orientades a Server, entre d’altres. 
D’ altra banda, s’ ha proposat una arquitectura global per a sistemes de comandament i control de petites unitats. Aquesta arquitectura es descompasa en una arquitectura de xarxa i un altra software com a mòduls constituents mès destacats. Aquesta arquitectura ès la principal contribuiciò científica de la present tèsi.
S’han dissenyat i dessenvolupat implementaciones prototipo de la arquitectura propossada. Aquests sistemes, al ser orientats a un entorn tàctic, han siguió probats en entorns reales des de les primeres fases del dessenvolupament, de forma que sempre han estat clarament integrats al entorns d’utilitzaciò. Encara que al seu moment no era lóbjectiu de aquesta tèsi, cal destacar que alguns prototipos dessenvolupats han Rabat a convertir-se en sistemes finals, actualment en ùs per part de destacas usuaris finals a l’àmbit del comandament i control.
Finalment el sistemes han sigue validats i, en consequència, l’arquitectura propasada. Per a dur a terme la validaciò, els sistemes dessenvolupats han estat probats en les condicions d’ùs mès reals que es poden trobar, es a dir en entorns i escenaris d’ùs dels potencials usuaris finals d’un sistema de comandament i control. D’altra banda, el sistemes han estat probats i evaluats per organismos e instituciones, tant nacionals com internacionals, que han certificat la validessa dels sistemes dessenvolupats i per lo tant de la arquitectura propasada, principal contribuciò de la present tèsi.