RESUM DE LA TESI DOCTORAL "CANVIS EN L'EXPRESSIÓ GÈNICA ASSOCIATS A LA MADURACIÓ INTERNA DEL FRUIT DELS CÍTRICS: IDENTIFICACIÓ DE RUTES METABÒLIQUES IMPLICADES EN L'ACUMULACIÓ I ELIMINACIÓ D'ÀCIDS".

Presentada per D. Guillermo Soler Fayos

En les mandarines del grup clementines, i en particular en la Clementina de Nules, la degradació dels àcids suposa un inconvenient quan per motius del mercat es pretén retardar la seua recol·lecció, ja que este marcat descens de l'acidesa dels fruits disminuïx en gran manera la seua qualitat organolèptica, fins al punt de tornar-se inacceptables per al consum. 
La majoria dels estudis sobre la maduració interna dels fruits cítrics que s'han realitzat fins al moment (Sinclair i Ramsey, 1944; Bain, 1958; Erickson, 1968; Davies i Albrigo, 1994), s'han enfocat cap a la determinació dels principals metabòlits que componen el suc dels fruits i la seua variació durant les últimes fases de la maduració, quan comença a augmentar la concentració de sucres i a disminuir la dels àcids.
A pesar de la ja mencionada importància del metabolisme dels àcids en els fruits cítrics, a penes hi ha estudis sobre els gens que regulen l'acumulació de l'àcid cítric.
L'objectiu general d'este treball és revelar per primera vegada els canvis en l'expressió gènica que es produïxen durant el desenvolupament i la maduració de la polpa dels fruits cítrics, i en particular aquells associats als mecanismes de regulació de l'acidesa, identificant el conjunt de gens induïts i reprimits que regulen la síntesi i la degradació de l'àcid cítric durant la maduració interna dels fruits cítrics. 
Des d'un punt de vista metabòlic s'ha estudiat l'evolució dels principals àcids dels fruits en quatre varietats que presenten diferències en el seu període de maduració, amb la intenció de determinar els corresponents patrons d'acumulació i degradació. D'altra banda, atenent a l'expressió dels principals gens implicats en el metabolisme dels àcids s'incidix sobre els mecanismes de regulació de la seua síntesi durant les fases I i II del desenvolupament del fruit, i de la seua degradació en les fases II i III de maduració del fruit. 
Al mateix temps, s'han identificat tres gens que codifiquen tres enzims d'aconitasa, dels quals es localitza una, possiblement, en la mitocondria i les altres dos en el citosol. L'aconitasa ubicada en la mitocondria presenta un nivell d'expressió constant durant el desenvolupament i la maduració dels fruits, mentres que almenys una de les aconitases localitzades en el citosol s'induïx durant la maduració.
D'acord amb les dades de les micromatrius i l'anàlisi paral·lela de metabòlits s'ha pogut constatar que l'àcid cítric es metabolitza via 2-oxoglutarato a glutamina i a succinato, en la ruta de derivació del GABA, per la qual cosa esta ruta pareix una via prioritària de catabolisme de l'àcid cítric.
Segons els estudis realitzats l'acumulació d'àcid cítric en els fruits es troba directament relacionada amb una disminució del nivell de transcrit de l'ATP citrato liasa, de manera que disminuïx la degradació de citrato en el citosol, quedant més quantitat de citrato disponible per a ser emmagatzemat en el vacúol. 
La reducció de l'acidesa observada en els fruits després del tractament amb àcid arsanílic, un conegut reductor de l'acidesa dels fruits cítrics, es troba associada amb la repressió les rutes de la glicòlisi i el cicle de Calvin. El que suggerix que la seua participació és necessària per a la canalització del carboni cap a la síntesi d'àcids.
Al mateix temps, la varietat Fortune, de major acidesa que la varietat Clementina de Nules, presenta una major expressió de les rutes del cicle de Calvin, la hidròlisi de la sacarosa i la glicòlisi. Mentres que presenten una menor expressió el cicle de les pentoses fosfat i la fosforilació oxidativa.