Resum
  El treball presentat en aquesta tesi doctoral aprofundeix sobre el fenomen rugós superficial i la seua contribució en la resposta acústica del sensor ressonador de quars en medis líquids. La principal aportació es centra en l’estudi dels paràmetres geomètrics que poden representar de forma òptima la contribució rugosa sobre l’impedància acústica del sensor. Es proposa un model semi-empíric del efecte rugós basat en els resultats d’aquest estudi. Un altra de les aportacions de la present tesi es centra l’estudi detallat d’un dels models de rugositat proposats més recentment: el model d’Arnau. Aquest model planteja la possibilitat de modelar la rugositat mitjançant una distribució de casquets semiesfèrics. En aquesta tesi es proposa una correcció del model d’Arnau que permet incloure l’efecte d’interferència entre casquets. Aquesta correcció s’empra en l’estudi del comportament del efecte rugós en superfícies aleatòries. S’ha demostrat que l’efecte de la rugositat de una superfície aleatòria en l’impedància acústica pot ser modelat per la resposta d’una superfície equivalent formada per una distribució regular de casquets semiesfèrics sobre una superfície plana. Així mateix, s’ha demostrat que els paràmetres geomètrics d’esta superfície equivalent estan linealment correlats amb la projecció de la superfície aleatòria real en la direcció del moviment. Aquesta afirmació ha sigut comprovada mitjançant mesures experimentals fetes amb microscopi de força atòmica (AFM).

Paraules Clau: Piezoelectricitat, sensors de quars, rugositat, mode de cisalla en gruix.