RESUM

Les emissions contaminant vers l’atmosfera, en part degudes als motors de combustió interna emprats al transport, és una de les més grans preocupacions de la nostra societat. En el cas dels motors diesel, les substàncies contaminants són el monòxid de carboni, els hidrocarburs sense cremar y, principalment, els òxids de nitrogen i les partícules de sutja. Aquestes últimes són el producte d’un complex balanç entre la seua formació i oxidació. Una via de futur es aconseguir una combustió per difusió a baixa temperatura, intrínsecament de molt baixa formació de sutja. Tant la formació com l’oxidació de la sutja depenen directament del procés de mescla. En efecte, el paràmetre principal que pareix controlar el procés de formació de sutja és la quantitat d’oxigen englobat pel doll de combustible a la distància entre l’injector i l’inici de la flama (lift-off). Quan s’accelera la mescla aire-combustible augmentant la pressió d’injecció i reduint fortament el diàmetre dels orificis de l’injector, s’ha vist que es pot aconseguir una combustió per difusió ràpida i sense formació de sutja. No obstant es coneix poc el comportament del lift-off i la resta del procés de formació de la sutja en condicions de combustió a baixa temperatura amb baixa concentració d’oxigen.

L’objectiu principal del treball és aprofundir en la comprensió de tots estos processos. Per aconseguir-ho, s’han definit quatre objectius particulars:
* Caracteritzar l’efecte de la concentració d’oxigen sobre el lift-off.
* Caracteritzar les conseqüències sobre el procés de formació de sutja.
* Quantificar l’impacte de l’augment de la pressió d’injecció i de l’ús d’orificis d’injecció extremadament xicotets sobre els dos punts anteriors.
* Per a això es déu desenvolupar: 
o una metodologia de mesura simultània del lift-off i de la concentració de sutja dins la flama, basada en diferents tècniques de visualització de la combustió en un motor amb accessos òptics.
o una metodologia basada a l’anàlisi del procés de mescla al doll de combustible que permeti quantificar els mecanismes fisico-químics estudiats.

Fruit d’aquest darrer punt, la principal originalitat del treball és la definició i l’ús d’un paràmetre (Fsoot) que permeti caracteritzar el procés de formació de sutja de manera molt més quantitativa que als treballs presents a la bibliografia. Gràcies a això s’ha pogut caracteritzar més en detall el comportament de la flama amb baixa concentració d’oxigen, definint criteris per a arribar a condicions de formació nul·la de sutja.