Resposta de distints genotipus de cítrics i gèneres afins a la 
infecció amb viroides

RESUM

Les espècies de cítrics i gèneres afins son de la família Rutaceae. Els cítrics son 
hostes naturals de set viroides, però sols Citrus exocortis viroid (CEVd) i certes 
variants de Hop stunt viroid (HSVd) causen patologies (exocortis i cachexia, 
respectivament) en espècies sensibles. La majoria dels cítrics son tolerants a les 
infeccions viroidals excepte algunes espècies que son sensibles i manifesten 
símptomes. En les varietats comercials infectades, es freqüent trobar-hi els viroides 
com a infeccions múltiples. L'objectiu d'aquest treball es estudiar la resposta de distints 
genotipus de cítrics a la infecció amb viroides.
S'ha caracteritzat un aïllat de camp que contenia CEVd (classe A), HSVd (variant 
no patogènica), CBLVd (variant tipus CVd-Ia) i CDVd (variants dels tipus CVd-IIIa i 
CVd-IIIb), i s'ha estudiat el seu efecte en el comportament d'arbres de taronger 
'Navelina' i clementí de 'Nules', ambdós empeltats sobre citrange Carrizo i mantinguts 
en condicions de camp durant 10 anys. Els arbres d'ambdós cultivars assoliren una 
mida inferior amb una collita que era també inferior a la dels controls no inoculats. Les 
característiques de la fruita també resultaren afectades: (i) La fruita dels tarongers 
infectats tenia una mida, índex de maduresa i un contingut en suc superiors als dels 
controls no infectats; (ii) La fruita dels clementins infectats eren d'una mida i tenien una 
relació diàmetre/alçada majors que els dels controls no infectats; (iii) En ambdós 
cultivars, la densitat, el contingut en sòlids solubles i l'acidesa del suc eren inferiors als 
dels controls no infectats.
Els arbres infectats tenien un sistema radicular poc desenvolupat i per mitjà d'un 
estudi histològic es va demostrar que les seues arrels tenien molts menys amiloplasts 
que les dels controls no inoculats. L'efecte de la infecció sobre el desenvolupament del 
sistema radicular es va comprovar mitjançant una aproximació in vitro que va mostrar 
que les explantes de citrange Carrizo infectat tenien una menor capacitat rizogènica 
que les explantes procedents de plantes no infectades.
Estudis preliminars mostraren que el Citrus karna era susceptible a la infecció i 
que els viroides inoculats assolien concentracions elevades en les plantes infectades. 
Al comparar la distribució dels viroides en C. karna i en cidre Etrog, es va observar que 
ambdós hostes contenien títols elevats en l'escorça de brotes joves lo que confirmava 
no sols la infecció sinó també el moviment a llarga distancia a través del floema. 
Malgrat tot, els anàlisis de fulles mostraren que els títols assolits en C. karna son molt 
inferiors, i de vegades imperceptibles, però que en el cidre Etrog son molt mes elevats. 
Tots els viroides eren indetectables en preparacions de protoplasts de mesòfil de fulla 
de C. karna però que els de cidre Etrog s'hi trovaven a títols elevats, el que indica que 
a diferencia de cidre Etrog, en el C. karna els viroides estan restringits al floema. 
En els estudis dirigits a identificar genotipus resistents a la infecció amb viroides, 
es varen seleccionar l'Eremocitrus glauca i el Microcitrus australis, dues espècies de 
gèneres afins als cítrics que han evolucionat en un habitat inusual. S'ha estudiat la 
infecció, moviment i acumulació de CEVd, HSVd, CBLVd, CDVd, CBCVd i CVd-V en 
plantes auto-arrelades, en les plantes empeltades sobre en el peu llima rugosa i en 
plantes sobre-empeltades amb cidre Etrog. Les plantes es van analitzar per hibridació 
northern i RT-PCR. Els resultats indiquen que M. australis i, en particular E. glauca, no 
son bons hostes de viroides, però que ambdós genotipus permeten el moviment a 
llarga distancia tant cap al peu com cap el cidre Etrog sobre-empeltat. 
S'han caracteritzat distints aïllats recuperats de cultius comercials de tres 
citricultures diferents. Al Sudan i a l'Irán, dos exemples de citricultures en les que no 
s'han desenvolupat programes de sanejament i certificació, s'ha constatat que els 
viroides estan molt dispersats com a infeccions múltiples. Ja que en aquestes 
citricultures el peu majoritari es el taronger bord i que s'hi ha detectat el virus de la 
tristesa dels cítrics (CTV), la presencia de viroides s'ha de tindre en compte a la hora de 
dissenyar estratègies per a controlar els danys produïts pel CTV. El clonatje i 
seqüenciació de variants de HSVd de Sudan ha permès identificar seqüencies d'aquest 
viroide en les que la composició del motiu d'expressió de cachexia no s'ajusta al de les 
variants descrites anteriorment. A Espanya, malgrat haver-se implementat un programa 
de sanejament i certificació de cítrics, encara hi han parcel·les d'arbres empeltats sobre 
citrange Carrizo que estan infectades amb viroides i que per tant presenten un 
comportament anòmal que repercuteix en la seua productivitat.