Resum




La producció mundial de xirimoier (Annona cherimola M.)  és de 67.000 t, sent Espanya (35.000 t) i Perú (15.000t) els productors de major importància (FAOSTAT, 2002). Esta espècie és originària de les valls transandines orientals d'Equador i Perú (3 a 8u LS, 75º-80º LW i altitud 1500-2000m), on es desenvolupa espontàniament amb hàbit arbustiu.
El xirimoier es cultiva a Xile en zones ambientalment diferents del seu origen (Bidekerkel l'al., 1999) el que comporta dificultats en el seu maneig productiu. D'entre estes dificultats destaca l'elevada grandària que, en forma natural i en plantacions, desenvolupa la planta i per tant la dinàmica de les operacions culturals. Per a obtindre rendiments comercials, s'ha anat incorporant tècniques com la pol·linització manual i la nutrició mineral, i s'han modificat els marcs de plantació i millorat els sistemes de conducció, d'acord amb tendències actuals cap a la regulació de la grandària i de la forma dels arbres (Lauri i Lespinasse, 2000).
La implementació d'un nou model de producció basat en l'ús de l'alta densitat podria afectar positivament el comportament de paràmetres fisiològics i productius d'esta espècie.
D'altra banda, tant la poda com la conducció han de dur-se a terme coneixent i interpretant la fisiologia de la planta. Per a establir la labor de poda, especialment en l'àmbit de la fructificació, és necessari definir els tipus o elements de fusta existent en la planta. I ha de conéixer-se la seua capacitat potencial en producció de flors i nous brots, aspectes que es relacionen directament amb el concepte de “hàbit de creixement i fructificació” (Feucht, 1967, Baldini, 1992, Gil-Albert, 1996).
El sistema de conducció proposat, amb l'ús de l'alta densitat com a concepte fonamental, presenta, entre altres, la capacitat de modificar la condició microambiental de l'hort, incidint directament sobre la viabilitat de les flors i el període efectiu de pol·linització (EPP) (Higuchi t'al, 1999).
Addicionalment, la flor del xirimoier (Annona cherimola M.), durant el seu període d'antesi presenta Dicogamia del tipus protoginea, dificultant l'autopol·linització i, per tant, el  quallat de fruits (Elstrand t'al., 1991). De forma natural, la fructificació i la qualitat del fruit d'esta espècie són escasses (Nakasone i Paull, 1998), però este inconvenient s'ha resolt amb pol·linització manual (George i Nissen, 1998). D'altra banda la modificació del microambient (temperatura i radiació incident) per efecte del tipus de conducció de l'arbratge, pot afectar l'eficiència fotosintètica i, per tant, l'acumulació de fotoasimilados i d'esta manera la producció i desenvolupament del fruit. 
En este treball, s'estudia la dinàmica del rendiment quántico o eficiència fotosintètica i la seua influència sobre el contingut en ensucres de l'arrel, els brots i fruits de plantes de xirimoier conduïdes en alta densitat (4x1 m).