Los tejidos labrados de la España del siglo XVIII y las sedas imitadas del arte rococó en Minas Gerais (Brasil). Análisis formal y analogías. Antonio Fernando Batista dos Santos Resum Paral·lelament a la pintura monumental de perspectiva il·lusionista que té lloc a l’interior de les esglésies del període colonial a Minas Gerais, es desenvolupa una altra categoria de pintura típicament ornamental per tal de decorar els espais sagrats agregant-hi valors d’importància, dignitat, veneració i respecte. Aquesta categoria de pintura s’inspira en els motius florals dels teixits de seda llaurada, obres rares que es consideren com a objectes divins i preciosos en el conjunt dels béns sagrats de l’església. En temps anteriors, tradicionalment, la decoració d’aquests espais sagrats de més importància als temples es feia mitjançant l’entapissament amb teixits de seda, un material considerat d’alta noblesa i grandesa, que contribuïa a destacar-los, valoritzar-los i enaltir-los. En Minas Gerais, la necessitat de suplir la manca de sedes precioses, domascos, brocats i espolinats, així com d’altres teixits destinats a l’entapissat dels cambrils, els frontals, els altars, els nínxols, els sagraris i els oratoris, va desembocar en l’ornamentació d’aquests espais divins amb l’ús de la pintura característica de la seda fingida. La dificultat d’accés a les sedes vertaderes va ser compensada amb escreix per la mestria dels artistes pintors que, amb habilitat, una gran creativitat i un domini de les tècniques de policromia i del daurat, aconseguiren engrandir i glorificar els espais sagrats d’una manera bastant singular i amb una dignitat i importància semblants.Aquesta Tesi Doctoral és el fruit de la necessitat d’ampliar els coneixements sobre aquesta categoria de pintura, les possibles influències i les comparacions amb el teixit real. És per això que aquest estudi va començar amb una anàlisi detallada del teixit de seda llaurada produït a Espanya durant el segle XVIII, de manera que ha servit d’inici per a la identificació de les tècniques tèxtils i la caracterització dels materials constitutius. Seguidament, es va intentar establir correlacions formals dels motius florals de colors vius característics, de grans contrast i gràcia, amb les composicions florals de colors lluminosos i d’una inspiració rococó refinada que són presents en les pintures ornamentals de l’interior de les esglésies del període colonial a Mines Gerais. Aquest estudi, Doncs, a més de facilitar la identificació i un coneixement millor d’aquestes dues categories d’obres, va tindre, per objectiu prioritari, restituir la importància de què són mereixedores i aconseguir-ne la preservació com a béns de valor cultural.