RESUM

En els últims anys s'ha estimulat a les universitats perquè adopten una nova missió, relacionada amb l'aplicació i explotació del coneixement i d'altres capacitats universitàries, fora de l'àmbit acadèmic. Esta nova missió ha incrementat les relacions entre la universitat i el seu entorn socioeconòmic, i ha obert un camp de debat de gran interés, centrat en els potencials conflictes i beneficis que tals relacions poden tindre sobre el desenvolupament de les missions tradicionals, especialment la investigació. 
En este sentit, la qüestió central que emergix en este camp és si la universitat és la institució adequada per a transferir i comercialitzar el coneixement, no perquè la dita funció siga incompatible amb la de crear coneixement, sinó perquè s'exercix amb un cost que pot resultar excessiu (David t'al. 1994). En el marc descrit s'inserix la present tesi que té com a objectiu principal avaluar empíricament l'efecte de les relacions universitat-empresa sobre la segona missió universitària. L'estudi empíric presa com a cas d'anàlisis les dos universitats més importants de la Comunitat Valenciana- Espanya. La mostra final està conformada per 2135 professors, dels que es té informació per al període 1999-2004. En general, la tesi posa de manifest que les activitats de RUE només exercixen un efecte positiu quan estan basades en activitats amb alt contingut científic tecnològic i fins a cert nivell, a partir del qual s'experimenten retorns marginals decreixents del rendiment científic. Addicionalment, es va trobar que l'efecte positiu que exercixen els contractes d'I+D sobre la producció científica, esta moderat per les característiques del soci amb què s'establixen tals contractes. 
Els resultats anteriors tenen importants implicacions. D'una banda, mostren que el desenvolupament d'activitats rutinàries per a la indústria pot derivar en pobres indicadors de rendiment científic, i d'altra banda, advertixen del perill que té un èmfasi exagerat en activitats de vinculació, encara que estiguen basades en activitats d'I+D. Este últim punt destaca la necessitat aprofundir en el debat sobre els límits de les relacions universitat empresa, ja que, almenys en el context analitzat, la condició de “com més, millor” no es complix per a les activitats de RUE. 
El repte per a les institucions governamentals i les universitats en general, es troba en el disseny de polítiques més selectives orientades a minimitzar els conflictes entre les funcions i aconseguir un equilibri adequat entre les activitats de segona i tercera missió, que aprofiten les complementarietats que es poden generar entre elles.