RESUM El soroll transmès per flancs laterals en edificació és un dels problemes importants en el seu aïllament acústic, pel que és convenient incorporar noves solucions constructives que permeten obrir el ventall de possibilitats. En aquest treball de Tesi s'aborda aquest problema. En primer lloc es realitza una revisió important de tècniques i models de mesura i de predicció del comportament acústic de materials que poguessin ser susceptibles de ser utilitzats en edificació. En aquesta línia ens hem centrat sobretot en dues possibilitats: materials per a utilitzar-los com absorbents acústics i materials per a utilitzar-los com a làmina elàstica en un sòl flotant. S'han estudiat diferents tipus de materials, sobretot materials reciclats o de fibres naturals, dels quals s'han obtingut les seves característiques necessàries per a valorar si són absorbents acústics, i fins i tot s'han obtingut models propis de nous materials. També s'estudien diferents reciclats i làmines valorant si són eficients en un sòl flotant. Es presenta, doncs, un estudi de nous materials per a edificació que permeti augmentar la varietat o que serveixi per a reutilitzar o reciclar altres productes o desfets. A més, tot això, estudiant la incertesa associada a l'assaig en cada cas. Altre bloc important de la tesi ho conforma l'engegada i validació d'una tècnica de mesura ‘in situ’ de les transmissions laterals. Actualment no existeix cap tècnica normalitzada i només existeixen assajos normalitzats en laboratori per a certes solucions constructives. S'han mesurat centenars de configuracions d'unions diferents, combinant connexions rígides i elàstiques d'unió, i valorant també l'efecte del sòl flotant. S'ha estudiat també la incertesa d'aquest tipus d'assajos i en quines condicions són vàlids els resultats de l'assaig. Amb tota la informació obtinguda, s'han obtingut algunes fórmules ajustades i diferents conclusions respecte a certes unions. Finalment, s'han inclòs altres eines. D'una banda eines numèriques, per a validar si a través del mètode dels elements finits es poden realitzar simulacions de l'estat d'una unió i així obtenir la informació necessària per a la transmissió lateral. Per un altre, existeixen maquetes a escala on s'estudia l'efecte de les transmissions laterals per a poder comparar amb el cas real i obtenir de forma controlada els paràmetres que la modelen. Tota aquesta informació s'ha utilitzat en el càlcul de l'aïllament acústic màxim que es pot obtenir en una càmera de transmissió en funció del parament a assajar. Per tant, s'ha contribuït en el desenvolupament i validació de nous materials absorbents i noves làmines elàstiques per a edificació i s'ha contribuït en el desenvolupament de tècniques de mesurament i predicció de les pèrdues produïdes en flancs laterals.