RESUM

      L’estudi dels mecanismes de reprogramació nuclear tenen actualment una notable importància, ja que el domini de aquestos processos constitueixen la clau per actuar amb eficàcia en qüestions tan diverses com el càncer o la medicina regenerativa. També resulta molt important aquest tipus d’estudis sobre reprogramació quan es pretén la obtenció d’animals transgènics múltiples i orientats.
	Encara que es poden utilitzar molts diversos models animals per aquesta finalitat, en el nostre cas, s’ha optat per el peix zebra, donat el seu baix cost econòmic requerit, a la vegada que característiques biològiques importants (com el ràpid desenvolupament embrionari, transparència dels embrions,...) i el coneixement del seu genoma, entre d’altres. És cert que aquestes avantatges estan acompanyades per alguns inconvenients com el no poder disposar fins a aquest moment de tècniques de transplant nuclear i, a altre nivell, del quimerisme. Tècniques que s’han pretés desenvolupar en aquesta tesis, el que justifica els objectius aquí plantejats.
	En aquest sentit, s’han realitzat diferents treballs experimentals titulats: “Ultraviolet radiation and handling medium osmolarity affect chimaerism success in zebrafish”, “Evaluation of presumptive caudal fin blastema cells as candidate donors in intraspecies zebrafish (Danio rerio) chimaeras”, “Definition of three somatic adult cell nuclear transplant methods in zebrafish (Danio rerio): before, during and after egg activation by sperm fertilization”, “Transplant of adult fibroblast into the central region of metaphase II eggs resulted in mid blastula transition (MBT) embryos”, “Electroactivation of zebrafish (Danio rerio) eggs”, “Comparison of different activating stimuli efficiency in zebrafish nuclear transplant”, “Reconstruction of heteroparental gynogenetic diploid condition by nuclear transplant in zebrafish”.

	En els dos primers relatius al quimerisme, la seva eficàcia final es va optimitzar mitjançant la penalització de l’embrió receptor amb radiació UV i, a més, realitzant la manipulació en un medi isosmolar al medi intern del peix zebra. D’ aquesta manera es van aconseguir percentatges de quimerisme de la línia germinal de fins al 50%.
	La tècnica de quimerisme ja es va utilitzar en aquesta tesis per a comprovar fins a quin punt les cèl·lules de la blastema, conseqüència de l’amputació experimental de l’aleta caudal, aconsegueixen la pluripotencialitat en el seu procés de reprogramació, situació que no sembla ocórrer.
	En els quatre treballs orientats al desenvolupament de la tècnica de transplant nuclear, s’ha pogut comprovar que el transplant pot fer-se sobre oòcits ja activats, simultàniament a l’activació i fins i tot previ a l’activació, superant així la dificultat que suposa la localització del micròpil. És més, s’ha comprovat que l’eficàcia del desenvolupament partenogenota depèn extraordinàriament de l’estímul d’activació emprat, essent màxim amb espermatozoide i molt reduït amb aigua. A aquest respecte, senyalar que també es va assetjar un tractament de reforç de l’estímul d’activació basat en l’aplicació de polsos elèctrics en medi iònic que, desafortunadament, varen suposar la lisi oocitària quan es varen aplicar sobre oòcits manipulats, al contrari que l’acorregut en oòcits intactes.
	Durant el desenvolupament d’aquest treball de tesis va sorgir, en el grup d’investigació, una variant del transplant nuclear que es va considerar d’especial interès i que suposa reprendre  una línia d’investigació desenvolupada temps enrere en mamífers: l’hemiclonació. En el cas actual, utilitzant peix zebra, suposa l’obtenció de larves ginogenotes haploides que, a les 24 h, són utilitzades per a generar cultius primaris de cèl·lules somàtiques haploides larvàries. Seguidament, aquestes cèl·lules  varen servir per a reconstituir la condició diploide de oòcits no enucleats mitjançant el seu transplant nuclear. S’ha de dir que les combinacions d’aparellaments de nuclis somàtics i de residents que aquesta tècnica permet són molts més que els aquí assajats. Aquesta última tècnica permetrà el desenvolupament d’estudis sobre reprogramació i imprinting gamètic que no són abordables en mamífers.