RESUM
L'optimització de la nutrició dels cultius és vital per a evitar l'estrés i obtenir alts rendiments i qualitats dels productes hortícoles. Referent a això, els sistemes de cultiu sense sòl són interessants perquè permeten el maneig dels diferents factors que afecten a la nutrició vegetal, com la composició i concentració de la solució nutritiva o la temperatura d'aquesta solució. En aquesta tesi, s'ha estudiat el maneig d'alguns d'aquests factors amb la finalitat d'optimitzar la nutrició de plantes de roser cultivades per a la producció de flor tallada. Aquest objectiu general ha estat tractat en tres capítols. 
   En el Capítol 3 s'exposa l'estudi dels factors que afecten a l'absorció diària d'aigua i nutrients per les plantes de roser. Cinc models d'absorció mineral (nitrats, fosfats, potassi, calci i magnesi) i un d'absorció hídrica van ser desenvolupats. L'interés d'aquests models resideix en la possibilitat de la seua aplicació en condicions reals de cultiu degut al fet que aquests models van ser desenvolupats amb dades de més d'un any de cultiu, i perque inclouen algunes de les pràctiques més comuns en la producció de roser per a flor tallada, com la renovació de tiges arquejades, l'ús de malla d'ombratge o la sincronització del desenvolupament de les tiges florals per a la seua collita en determinades dades. A més, altres variables independents incloses en els models van ser la concentració de la solució nutritiva, el dèficit de pressió de vapor, la integral de la radiació dintre de l'hivernacle, la temperatura de l'aire, la temperatura de la solució, la producció de tiges florals o factors interns desconeguts. Els models d'absorció mineral també van integrar l'efecte de l'absorció hídrica. 
   El Capítol 4 té com objectiu avaluar la tolerància o sensibilitat de les plantes de roser a la baixa temperatura de la solució nutritiva mitjançant l'estudi del seu efecte sobre paràmetres fisiològics. Les plantes de roser van ser tolerants a 10 °C de temperatura de la solució durant l'hivern, mitjançant l'increment en la producció d'arrel fina, absorció de nitrat, activitat nitrat reductasa, activitat fotoquímica i contingut en carbohidrats, així com per l'augment de la mobilització de N i carbohidrats cap a les arrels. No obstant això, aquesta resposta es va veure disminuïda a principis de primavera probablement per la interacció de l’efecte de la temperatura de la solució amb una millora de les condicions climàtiques ambientals.
   El Capítol 5 té l'objectiu d'estudiar l'efecte de la utilització d'una menor concentració de la solució nutritiva en comparació de l'estàndard en la posterior vida en got de la flor tallada. Malgrat l'interés des d'un punt de vista mediambiental, una dilució del 40% de la solució nutritiva va acurtar la vida en got de les roses en un dia. Això va ser el resultat d'una major ràtio aigua transpirada/aigua absorbida durant el primer dia després de la collita, que va ser el factor principal de la durada de la vida en got, i d'un descens més ràpid de pes de les tiges florals durant l'etapa postcollita. El segon objectiu va ser aplicar la tècnica de la fluorescència d'imatge per a analitzar el funcionament de l'aparell fotosintètic al llarg de la vida en got, per a entendre els mecanismes de resposta de la tija floral al seu tall. Un dia després del tall es va observar l'activació dels mecanismes de fotoprotecció de les fulles. Aquests mecanismes van començar a ser menys operatius a mesura que la pèrdua d'aigua de les tiges florals augmentava durant l'etapa postcollita, el que finalment va resultar en un descens en la fracció de centres del PSII capaços de realitzar fotoquímica. El millor paràmetre per a descriure l'evolució durant la vida en got de les tiges florals va ser fi(NPQ)/fi(NO) i el menys informatiu va ser Fv/Fm.