RESUM El fitoplàncton és un dels components orgànics de les aigües naturals i el seu diagnòstic és important per a avaluar l'estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, entre ells les aigües costaneres i de transició. L'enriquiment de nutrients antropogènics i les alteracions en la cadena d'alimentació, incloent la reducció de consumidors de fitoplàncton, produïx un augment espectacular de les existències de fitoplàncton. Açò, ha causat canvis significatius en els cicles de nutrients de les àrees costaneres (carboni, nitrogen, fòsfor i silici), en la qualitat de l'aigua, en la biodiversitat i en l'estat global de l'ecosistema. Les característiques generals dels grups fitoplanctònics poden ser utilitzades com a indicadors del funcionament i dels canvis en l'ecosistema. Per exemple, un grup com les diatomees és un indicador d’aigua de qualitat acceptable (aigua amb baixa càrrega de nutrients, i bona claredat). En contrast els cianobacteris produïxen nombrosos tòxics i estos creixen en ambients amb enriquiment de nutrients i en ambients eutròfics. La caracterització de les comunitats fitoplanctòniques en ecosistemes aquàtics per mitjançant del mètode dels recomptes microscòpics per epifluorescència, és una tasca costosa en temps, material i recursos humans altament qualificats. L'objectiu d'este treball és, sense pretendre substituir als recomptes amb el microscopi sinó complementar-los, posar a punt una tècnica per mitjà d'espectrofotometria que disminuïsca estos costos, realitzant mesures d'espectres d'absorció en el rang del visible en les mostres. Per a dur a terme este treball s'han pres mostres en cinc zones de la costa mediterrània d'Espanya. Estes zones corresponen a ecosistemes aquàtics en què influïxen tant les aigües continentals com les del mar Mediterrani, és a dir, zones costaneres influïdes per aigües continentals (plomes continentals) i zones continentals influïdes per aigües marines (estuaris). Les mostres preses presenten un gradient de salinitat, en funció d'una major o menor influència continental i també en funció de la capa superficial de menor salinitat que flota sobre les aigües salines més denses. En estes mostres amb distintes salinitats també hi ha unes diferències qualitatives i quantitatives de la composició fitoplanctònica. La realització d’un anàlisi estadístic PLS (Partial Least Squares) entre els recomptes microscòpics de fitoplàncton i els espectres d'absorció, ha permet comprovar que hi ha correlacions entre ells. Així, els models estadístics obtinguts (un per a cada classe de fitoplàncton) poden ser utilitzats per a agilitzar els recomptes de fitoplàncton. De cada mostra d'aigua podria realitzar-se l'espectre d'absorció, introduir les dades en els models, obtindre els resultats, i poder, en funció d'estos, decidir la necessitat o no de realitzar els recomptes. En este treball hem aconseguit obtindre models estadístics d'aquelles classes fitoplanctòniques amb una presència significativa en les mostres estudiades. Les mostres d'aigua van ser classificades en 4 grups segons la seua salinitat i vam aconseguir modelar les següents classes de fitoplàncton: * Per al grup de mostres d'origen continental, diatomees, clorifícies i criptofícees. * Per al grup de mostres d'aigua dolça amb influència marina, clorifícies, primnesials i dinoflagelats. * Per al grup de mostres salines amb influència continental, clorifícies, diatomees i el gènere Synechococcus. * Per a les mostres salines que no tenen pràcticament influència continental, clorifícies, diatomees, primnesials i Synechococcus spp.