Resum
L’orige d’esta tesis es trobar respostes a la següent pregunta: ¿De quina
manera es pot optimisar l’us dels equips de laboratori per a que puguen ser utilisats
per el màxim número de persones?
L’opció bàsica que s’ha triat es el control remot dels instruments a través
d’internet. En açò es conseguix una accessibilitat total del laboratori: a qualsevol hora,
en qualsevol dia, es poden realisar mesures senzillament en dispondre d’una conexió
a internet. Partint d’esta situació, s’ha realisat un estudi de l’evolució i situació actual
de l’instrumentació, d’internet i de la teleeducació, els tres pilars en els que s’apoya
este treball.
S’observa com l’instrumentació está tendint a la conectivitat global al
començar a incorporar una conexió a xarcia, i la possibilitat de transferir directament
resultats de mesura o inclús el control directe de l’equip a través d’un navegador.
Comença una colaboració que es preveu estreta entre internet i l’instrumentació.
L’educació a distancia també está prenent un camí semblant. El nou canal de
comunicació que supon la xarcia i l’evolució dels ordenadors está permetent que es
puguen conseguir entorns de treball per a educació que incorporen des d’el senzill text
en hiperenllaços, ferramenta bàsica del web, fins la transmissió en directe de classes,
en vídeo, audio, transparències e intercomunicació entre els usuaris. D’esta forma, la
distància que separa al professor dels estudiants i als estudiants entre si, queda
minimisada per les capacitats de colaboració i diàlec existents.
A partir d’açí s’ha passat a l’estudi dels instruments virtuals, les peces
bàsiques per al montage d’un laboratori virtual. S’ha fet una extensa investigació i
classificació d’uns i atres que ha permés fer-se una idea dels elements necessaris per
a la realisació d’un laboratori virtual.
Com a conclusió de l’estudi realisat, una de les aportacions d’esta tesis es la
definició d’un model de referència d’un laboratori virtual, raonant en detall la
necessitat de cada una de les peces que el composen. En este model s’integren des de
la capa física de comunicació fins l’última d’aplicació, tant en els ordenadors com en
els instruments, en un intento de homogeneisar els distints components del sistema.
Dins d’este model, cobra especial importància l’apartat d’optimisació de l’us
dels equips, per lo que s’han pensat distintes tècniques que permeten al major número
d’usuaris fruir de les instalacions disponibles. Cap destacar la proposta d’us de la
multiplexació temporal dels equips, que permet compartir un mateix equip entre varis
usuaris.
Finalment s’ha detallat l’aplicació d’este model a una xarcia de laboratoris,
com eixemple del model explicat.