RESUM

Moltes de les teories i enfocaments actuals sobre innovació destaquen, en major o menor grau, la dificultat que tenen les empreses per a generar per sí mateixes el coneixement tecnològic que requerixen per a dur a terme els seus processos d'innovació, i la conseqüent necessitat d’accedir al coneixement disponible en altres empreses o institucions. No obstant, en contrast amb aquests enfocaments, alguns investigadors han destacat que en molts sectors industrials les activitats d'innovació es desenvolupen fonamentalment en l'interior de les empreses, i han advertit a més, que una excessiva externalització de les activitats de Recerca i Desenvolupament (R+D) poden afeblir les competències nuclears de l'organització. 
Aquesta tesi s'emmarca en aquest camp de recerca i té com a objectiu principal analitzar les estratègies d'innovació emprades per les empreses manufactureres espanyoles, identificant tant els factors que influïxen en l'adopció de cada estratègia, com l'efectivitat de les mateixes per a promoure el desenvolupament de nous productes i/o processos. Un element clau dins de l'estudi ho constituïx l'anàlisi de les relacions entre les diferents estratègies, avaluant tant la seua coexistència dins de l'estratègia global de l'organització com els seus efectes complementaris sobre l'exercici innovador de l'empresa. Com a estratègies d'innovació s'analitzen el desenvolupament intern d'activitats de R+D (estratègia de fer) i l'adquisició de coneixement extern, bé siga mitjançant transaccions de mercat (compra de R+D, compra de tecnologia immaterial, compra de maquinàries i equips), o mitjançant de la cooperació amb agents externs (industrials i científics)
La tesi s'estructura en dos parts generals. En la primera, es realitza una revisió crítica de la literatura que ha abordat l'anàlisi de les fonts de coneixement i de les estratègies emprades per les empreses per a la generació o adquisició de coneixement tecnològic. A partir d'aquesta revisió, es defineix el model d'anàlisi que és utilitzat en l'estudi empíric, el qual correspon a la segona part de la tesi. Les anàlisis són realitzades a nivell d'empresa, utilitzant per a això les microdades derivades de l'enquesta sobre innovació tecnològica de l'any 2004, duta a terme per l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. 
En general, la tesi posa de manifest que per a les empreses manufactureres espanyoles l'adquisició externa de coneixement no pareix respondre a consideracions estratègiques, com podria ser la busca de complementarietats tecnològiques, sinó que al contrari pareix estar més associada amb consideracions de caràcter tàctic, com la reducció de costos o l'accés a fonts de finançament addicional. Això fa que l'efecte de l’estratègia esmentada sobre l'exercici innovador de l'empresa siga limitat, i que a més no presente efectes sinèrgics amb la generació interna de coneixement. De fet, els resultats mostren alguns indicis d'un efecte de substitució entre el desenvolupament d'activitats internes d'I+D i la cooperació amb agents científics, com ara universitats o OPIs.
Els resultats anteriors tenen importants implicacions. En primer lloc, reforcen la noció que l’innovació és un procés que es construïx bàsicament a partir de les capacitats internes de l'empresa i constituïxen una crida d'atenció per a no sobreestimar el valor de les fonts externes de coneixement. Així mateix, destaquen els efectes limitats que té la cooperació amb agents científics i, per tant, posen de manifest la necessitat de dissenyar polítiques d'innovació més complexes que aquelles orientades simplement al foment d'este tipus de cooperació.