RESUM La producció de molts cultius ha depès de l'ús del bromur de metilo com fumigant per a controlar un gran nombre de patògens transmesos pel sòl, però aquest producte va ser prohibit en 2005. Aquesta situació ha implicat un increment en l'interès per desenvolupar altres estratègies alternatives per a controlar els patògens del sòl. Entre les alternatives no químiques per a reduir el consum de bromur de metilo destaquen la biofumigació i la solarizatció. La biofumigació és una important tècnica de control biològic que aprofita l'efecte de les substàncies volàtils que s'alliberen durant la descomposició de la matèria orgànica i, mitjançant la incorporació de restes vegetals en el sòl, millora el rendiment. A més, les restes de cultiu poden eliminar-se disminuint el seu impacte ambiental. Però el principal problema d'incorporar residus vegetals en el sòl és el seu risc potencial com focus de malalties. La biofumigació ha estat avaluada, baix condicions controlades, per al control dels bacteris patògens Clavibacter michiganensis i Ralstonia solanacearum. El substrat experimental (barreja de torba i arena) va ser infectat de forma artificial amb els bacteris patògens usant restes fresques de tomaca. Es va assajar l'efecte de tres dosi diferents de material vegetal infectat artificialment (5, 10 i 15g) en 500g de substrat durant 6 setmanes a 25 ºC (considerat com biofumigació) i a 45 ºC (considerat com biofumigació amb solarizatció o biosolarizatció). La incidència de la malaltia no va disminuir amb la biofumigació, però el tractament de biosolarizatció va controlar ambdós bacteris. A causa de aquest resultat, la biofumigació amb solarizatció mostra una gran eficiència per a usar-se com tècnica fumigant del sòl per al maneig de bacteris fitopatógens. En el segon experiment, la supervivència dels bacteris patògens, tant en substrats com en les plantes infectats de forma artificial es va estudiar per a determinar el comportament dels patògens baix les condicions experimentals. Es van identificar diferents ceps de bacteris saprofits dels gèneres Bacillus, Paenibacillus i Brevibacillus i es van observar reaccions de antagonisme in Vitro entre Bacillus subtilis i C.m.michiganensis. Finalment, es va estudiar l'efecte de diferents tractaments en restes de cols de Brussel·les per a controlar la malaltia de taca en anell causada per Mycosphaerella brassicicola. Aquesta investigació es va portar a terme baix condicions de camp amb l'objectiu de prevenir la disseminació fúngica. Els tractaments van incloure l'ús de productes biològics, que acceleren la descomposició de les fulles, i de antagonistes fúngics. Aquests tractaments biològics es van comparar amb l'efecte de la urea com producte químic. També es van comparar la esporulació de M. brassicicola i la seva quantitat de ADN en mostres de fulles que van ser tractades. Els resultats van mostrar l'aplicació de urea com el millor tractament contra la esporulació de M. brassicicola en les lesions tractades