Estudi de la interacció entre el taronger amarg i el virus de la tristeza dels cítrics

La tristeza dels cítrics és una de les malalties de més importancia, tant pels danys económics que ha causat, com pels canvis que ha obligat a introduir en els sistemes de cultiu. Està causada pel virus de la tristeza dels cítrics (CTV), un closterovirus que es transmet per pugons i per empelt, i que infecta el floema de les plantes de la familia Rutaceae. Els síndromes induïts per CTV inclouen i) decaïment i mort de les plantes propagades sobre el patró taronger amarg, ii) picadures a la fusta, enanisme i disminució de la producció de algunes varietats amb independencia del patró utilitzat, i iii) engroguiment i enanisme de plantes de llavor de taronger amarg, aranger i llimoner ("seedling yellows"). El genoma de CTV està format per una cadena simple de RNA de polaritat positiva amb 12 marcs oberts de lectura que potencialment codifiquen 19 proteínes y dos regions no codificants en els extrems 5' i 3'. Tres de les proteínes codificades (p25, p20 y p23) actuen com supressors del silenciament en Nicotiana benthamiana i N. tabaccum, i almenys p23 sembla que està implicada en la producció de síntomes, encara que els determinants específics de cada un dels síndromes encara són desconeguts. Tampoc es coneix si la intensitat dels síntomes està relacionada amb la acumulació viral o amb altres factors.
Amb l' objectiu de observar si les diferencies de síntomes entre aïllats en un mateix hoste o entre diferents hostes infectats per un mateix aïllat, estaven asociades amb la acumulació viral, es van inocular quatre aïllats amb diferents característiques patogèniques en llima Mexicana (LM), Citrus macrophylla (CM), taronger dolç (ND) y taronger amarg (NA) i es va estimar la carga viral mitjançant ELISA i RT-PCR quantitativa a temps real a la primera brotació i passats 9 mesos post inoculació. Les diferencies de carga viral observades entre aïllats i entre hostes, no estaven relacionades amb la virulència, el que suguereix que la intensitat dels síntomes induits per CTV no es una conseqüència directa de la acumulació viral. De la mateixa manera, en tots els aïllats es va observar una pauta d' acumulació diferent en el hoste NA en comparació amb els altres hostes, indicant que NA ofereix una resistencia a la invasió de CTV. 
Per determinar si les diferencies en les pautes d' acumulació viral dels aïllats de CTV estaven relacionades amb variacions en l' activitat replicativa del virus o amb diferencies en el silenciamient gènic mitjançat per RNA es va estudiar en les mateixes combinacions aïllat/hoste l' acumulación dels RNAs subgenòmics que expresen els gens p20 y p23 i l' acumulació de siRNAs específics de CTV durant l' infecció viral. Es va observar una cinética d' acumulación viral paral.lela a la activitat replicativa. En les especies més susceptibles (LM, CM y ND) la major activitat replicativa i la màxima carga viral es van detectar a la primera brotació, en canvi, en NA ambdues van aumentar amb el pas de la infección. Per altre banda, mentres que en els hostes susceptibles es van detectar siRNAs de CTV en la primera brotación, l' activació del silenciamient en NA es molt més tardana, indicant que la resistència inicial a l' acumulación viral en aquest hoste no era consequència del silenciamient sinó probablement d' una interacció menys eficient entre els factors virals i del NA necesaris per la replicació/movimient de CTV. Tampoc les diferencies entre les pautes d' acumulació o de silenciamient dels aïllats en els diferents hostes es van poder associar amb una capacitat supressora diferent de les seves proteínes p23, ja que l' assaig mitjançant l' expressió transitoria de GFP en N. benthamiana no va mostrar diferencies apreciables entre elles mateixes.
	Posteriorment, es va analitzar amb més detall el tipus de limitació que ofereix NA a l' invasió sistèmica de CTV examinant la distribució de diferents aïllats del virus en plantes de llavor i les pautes d' acumulació del virus i de siRNAs de CTV en l' arrel i la copa de plantes propagades sobre NA, citrange Carrizo (resistent a CTV) o ND (susceptible). Es va observar que el NA presentava una limitació al movimient viral, tant cèl.lula a cèl.lula com a llarga distància, que retrassava l' invasión sistèmica i l' acumulación viral en la copa de forma diferencial segons els aïllats del virus i el patró utilizat. El virus es va detectar inicialment en l' arrel i el seu nivell d' acumulació afectava la posterior carga viral en la copa, de forma variable segons els aïllats. La acumulació de l' aïllat T385 estava asociada  a la carga viral obtinguda inicialment en l' arrel,  indicant que l' arrel actuaría com a reservori viral per aquest aïllat. 
Finalment, l' utilització de la tecnología de les micromatrius de cDNA va permetre analizar a nivel transcriptòmic la resposta del taronger amarg a l' inici de l' infecció per CTV. Les dades obtingudes van ser congruents amb les hipótesis formulades anteriorment: i) en el NA hi ha un retràs en l' activació dels mecanismes de defensa, probablement com a consequència del retràs en l' acumulació viral, i ii) que aquest retràs sembla ser degut a una limitació al moviment cèl.lula a cèl.lula.