La família Agromyzidae inclou les espècies de dípters minadors més importants per a l'Agricultura. Es coneixen 2.900 espècies en el món de les quals prop del 7% es consideren d'interès agronòmic. Malgrat l'alta especificitat de Agromyzidae per les seves plantes hospedadores, s'ha observat en les últimes dècades un increment significatiu de la oligofagia i polifàgia de moltes espècies associat al canvi constant produït en els ecosistemes i l'increment del cultiu intensiu.

      El coneixement de la biodiversitat d’Agromyzidae és un dels principals factors a tenir en compte en el control de plagues presents i futures. Com a resultat de l'estudi sistemàtic realitzat en tres parcs naturals de l'Espanya oriental: “Tinença de Benifassà” (Castelló), “Font Roja” (Alacant) i “Lagunas de La Mata-Torrevieja” (Alacant) es presenten noves dades faunístiques incloses en 6 gèneres Agromyzidae. Es citen per primera vegada 13 noves espècies capturades amb trampa Malaise a Espanya: Agromyza anthracina Meigen, 1830; A. bromi Spencer, 1966; A. hiemalis Becker, 1908; A. megalopsis Hering, 1933; Aulagromyza luteoscutellata (de Meijere, 1924); Au. similis (Brischke, 1880); Au. trivitatta (Loew, 1873); Liriomyza graminivora Hering, 1949; Melanagromyza eupatorii Spencer, 1957; M. spinulosa Spencer, 1974; Phytobia cerasiferae (Kangas, 1955); Ph. lunulata (Hendel, 1920) i Pseudonapomyza palliditarsis Cerny, 1992. S'hi inclou informació general de les plantes hospedadores i de la seva distribució geogràfica.

      Se cita una nova plaga dins de la família Agromyzidae, Melanagromyza sojae (Zehnter, 1900). Aquest minador de tiges va ser capturat amb trampa Malaise al Parc Natural de "Tinença de Benifassà". S'inclou informació de la distribució, dany, control, plantes hospedadores, biologia i ecologia d'aquesta plaga. Al seu torn, s'indiquen criteris d'identificació per a la seva distinció de la resta de minadors d’Agromyzidae sobre la soja a Europa.

      Se cita la presència de Pseudonapomyza atratula Zlobin, 2002 per primera vegada a Europa, una espècie de recent coneixement en Tunisia. S'indiquen per primera vegada les seves plantes hospedadores, Avena barbata Pott ex Link and A. fatua L. Ps. atratula pertany al mateix grup que Ps. atra (Meigen, 1830). S'aporten criteris per a la distinció d'aquestes dues espècies pròximes, en particular mitjançant l'estructura morfològica de la genitalia del mascle. S’assenyalen també aspectes de la biologia i fenologia de Ps. atratula.

      S'inclou la descripció de 5 noves espècies pertanyents al gènere Pseudonapomyza: Ps. curvata n. sp; Ps. benifassae n. sp.; Ps. longitata n. sp.; Ps. mediterranea n. sp. i Ps. sicicornis n. sp. A més, s'indica la presència de 19 noves espècies per a la ciència dins d'Agromyzidae pertanyents als gèneres Agromyza, Cerodontha, Liriomyza, Metopomyza, Ophiomyia i Phytomyza.

      Una eina per a l'estudi ecològic dels hàbitats és l'anàlisi de la seva biodiversitat. S'estudia la biodiversitat alfa, beta,  i gamma per a cadascun dels parcs naturals estudiats mitjançant indices de biodiversitat i l'aproximació de les captures a diferents models estadístics.

      Aquest estudi presenta 34 noves plantes hospedadores per Agromyzidae d'un total de 153 interaccions establertes en 94 gèneres pertanyents a 27 famílies botàniques. Les interaccions van ser establertes en tres parcs naturals de la zona est d'Espanya sobre 27 espècies dins d'Agromyzidae: Ophiomyia beckeri (Hendel, 1923); O. ononidis Spencer, 1966; Amauromyza (Amauromyza) balcanica (Hendel, 1931); A. (Amauromyza) carlinae (Hering, 1944); A. (Amauromyza) morionella (Zetterstedt, 1848); A. (Cephalomyza) flavifrons (Meigen, 1830); A. (Cephalomyza) karli (Hendel, 1927); Chromatomyia horticola (Goureau, 1851); Chr.  periclymeni (Hendel, 1922); Liriomyza brassicae (Riley, 1884); L. bryoniae (Kaltenbach, 1858); L. cicerina (Rondani, 1875); L. congesta (Becker, 1903); L. dianthicola (Venturi, 1949); L. orbona (Meigen, 1830); L. pascuum (Meigen, 1838); L. strigata (Meigen, 1830); L. trifolii (Burgess in Comstock, 1880); Napomyza lateralis (Fallén, 1823); Phytomyza hellebori Kaltenbach, 1872; P. plantaginis Robineau-Desvoidy, 1851; Pseudonapomyza atratula Zlobin, 2002; i cinc espècies pertanyents als gèneres Liriomyza, Phytomyza i Pseudonapomyza.

      Pseudonapomyza és un dels gèneres de dípters minadors de plantes monocotiledònies del Sud-est d'Espanya. El coneixement de la fluctuació d'aquests minadors Agromyzidae és clau per a l'establiment de mesures de control. Es mostra l'estreta relació entre la fluctuació de les temperatures i l'evolució d'aquests dípters mitjançant l'ús d'eines estadístiques multivariants. Les captures de Pseudonapomyza van ser estudiades durant 3 anys de captures amb trampa Malaise. Destaca que el 82% de les diferències de les captures observades entre els parcs naturals estudiats es deuen a la bioecología de Pseudonapomyza dins de cada Parc Natural, essent essencialment la temperatura el factor que explica el 79% de la dinàmica poblacional en les àrees estudiades.